<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?><!-- generator="FeedCreator 1.7.2-ppt (info@mypapit.net)" --><feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom">    <title>_______Mosatros els valencians___</title>    <subtitle>Recopilación de datos históricos sobre Valencia, sobre valencianos ilustres y hechos curiosos y/o singulares de nuestro viejo Reino de Valencia,  publicados en medios variados.</subtitle>    <link rel="alternate" type="text/html" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/"/>    <id>http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/</id>    <updated>2011-07-19T12:01:31+01:00</updated>    <generator>FeedCreator 1.7.2-ppt (info@mypapit.net)</generator><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/atom.xml" />    <entry>        <title>Per tretze monedes es va vendre Judes II ( Font Adeula)</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2009/11/00166-per-tretze-monedes-es-va-vendre-judes-ii-font-adeula.html"/>        <published>2009-11-02T11:55:24+01:00</published>        <updated>2009-11-02T11:55:24+01:00</updated>        <id>http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2009/11/00166-per-tretze-monedes-es-va-vendre-judes-ii-font-adeula.html</id>        <author>            <name>La_Seu</name>        </author>        <summary type="html">&lt;div&gt;&lt;a name=&quot;2672698639131795953&quot;&gt;&lt;/a&gt;&lt;h3&gt;&lt;a href=&quot;http://aledua.blogspot.com/2009/10/per-tretze-monedes-es-va-vendre-judes.html&quot;&gt;Per tretze monedes es va vendre Judes II&lt;/a&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;Si mal no recorde, en l'anterior &lt;a href=&quot;http://aledua.blogspot.com/2009/09/per-tretze-monedes-es-va-vendre-judes.html&quot;&gt;articul&lt;/a&gt;,mos quedarem en Felip III, i en com en 1620, Barcelona encara nocontava en una moneda que tinguera la seua ansiada quatribarrada. Puixbe, continuem.&lt;br /&gt;&lt;a href=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpNi9JC4YI/AAAAAAAAAeg/CbdOF7LCWNQ/s1600-h/Dihuit%C3%A9_1623_Valencia.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384701567398240642&quot; src=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpNi9JC4YI/AAAAAAAAAeg/CbdOF7LCWNQ/s400/Dihuit%C3%A9_1623_Valencia.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 201px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;En1623 el Rei Felip IV acunyava en Valencia el dihuite, resulta moltcurios, que encara en este any, el Rei de les espanyes acunyara enl'inscripcio PHILIPPVS IIII DEI GRACIAVALENCIA.&lt;br /&gt;Aci vos deixe un atre diuite de 1645 &lt;a href=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpNxVz06gI/AAAAAAAAAeo/ALavxWrZ7iU/s1600-h/diuite+FelipIV+1642.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384701814538299906&quot; src=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpNxVz06gI/AAAAAAAAAeo/ALavxWrZ7iU/s400/diuite+FelipIV+1642.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 322px; height: 171px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;en la cara se veu mes mal, pero l'escut esta un poc mes conservat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mentresen Catalunya seguien acunyant-se els Croats, els Rei de les Espanyesacunyava igual que el seu antecessor. I com no tenia titul per a lacara, simplement escrivia en l'ambers BARCINO CIVI i la data.&lt;a href=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpR52DWTaI/AAAAAAAAAew/1NmcdKdfRyE/s1600-h/felipe4croat.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384706358678801826&quot; src=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpR52DWTaI/AAAAAAAAAew/1NmcdKdfRyE/s400/felipe4croat.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 198px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Percert, l'escut en forma enbaldosada, mostra la creu de Sant Jordi(quadro 1,3) i una estranya tribarrada (quadro 1,4) si observem de noul'escut del dihuite valenci&amp;agrave;, apareix en el seu escut una tribarrada.&lt;br /&gt;Escurios, que fins al 1616 no apareguen en les monedes, i sobre tot, queencara en este sigle, siguen soles tres, i acompanyades de la creu deSant Jordi.&lt;br /&gt;Me resulta un poc estrany estes tres barres, puix noaccepten un final en groc, si no que el seu final sempre seria roig,tot lo contrari que en el cas valenci&amp;agrave;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Poc despres, Carles IIl'ultim de la casa Austria, tambe acunyava la seua moneda en Valencia.Es estrany, pero l'ultim Austria, recuper&amp;agrave;&lt;a href=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpYHPSdDDI/AAAAAAAAAe4/mYZG7y-tVCQ/s1600-h/1+escudo+1695+Valencia.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384713185861110834&quot; src=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpYHPSdDDI/AAAAAAAAAe4/mYZG7y-tVCQ/s400/1+escudo+1695+Valencia.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 194px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;l'escut bibarrat, i ademes, li retorn&amp;agrave; la doble L en senyal dellealtat. En este escut datat en 1695 es podria llegir en la cara,alrededor de la creu de Jerusalem CAROLUS D G HISPAN, i en l'anvers,rodejant l'escut del nostre Regne ET VALENCIA REX. O siga Rei d'Espanyai de Valencia.&lt;br /&gt;&lt;a href=&quot;http://3.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpnPChuJlI/AAAAAAAAAfQ/eYXgtWF5Uhs/s1600-h/Real+molinillo+1683+CarlosII.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384729812548855378&quot; src=&quot;http://3.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpnPChuJlI/AAAAAAAAAfQ/eYXgtWF5Uhs/s400/Real+molinillo+1683+CarlosII.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 195px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;En canvi en el real molinillo (un nom curios) seguix ficant la tribarrada.&lt;br /&gt;Percert, este est&amp;agrave; datat en 1683 i en la creu du inscrit VALENTIAE MAIORCARVM, i en la cara CAROLUS II DEI GRATIA REX, pot ser el principi de latradicio de donar gracies a Deu en les monedes per ser cap de l'estatespanyol.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero, &amp;iquest;com seria la&lt;a href=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpgbNqxrCI/AAAAAAAAAfA/wXWo5byHY_Y/s1600-h/croat+1674+Barcelona.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384722325116660770&quot; src=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrpgbNqxrCI/AAAAAAAAAfA/wXWo5byHY_Y/s400/croat+1674+Barcelona.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 375px; height: 187px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;moneda en la Barcelona de Carles III? Puix com en el cas de Valencia,la moneda catalana recupera la simbologia antiga, i com sempre retornaa la seua creu de Santa Eulalia. Un renaiximent en temps en que elscatalans no renunciaven a la seua historia. En la cara CARLO II D GHISPA REX. En l'anvers, BARCINO CIVI 1674.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se que havia dit queno mostraria cap moneda que no foren soles catalanes i valencianes,pero no podia deixar passar una moneda que demostra de formacontundent, que la verdadera&lt;a href=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Srpj_JB_AtI/AAAAAAAAAfI/co2Lj_TQUFQ/s1600-h/Carlos+II+mallorca.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384726240882000594&quot; src=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Srpj_JB_AtI/AAAAAAAAAfI/co2Lj_TQUFQ/s400/Carlos+II+mallorca.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 217px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt; posse&amp;iuml;dora de la quatribarrada era i es Arago.&lt;br /&gt;Fixeu-vossi no en esta moneda de quatre escuts de Mallorca, en la cara CAROLUSII R ARAGON 1670, i en l'anvers, MAIORCA RV CATOLICUS. pero fixeu-vosen lo mes curios, apart de ser Rei d'Arago, no de la confederacioCatalano-Aragonesa, du dibuixat, l'escut d'Arago en les quatre barres,i acabades en groc.&lt;br /&gt;Me resulta curios, com se pareixen els escuts d'esta moneda Mallorquina i la Catalana de Felip IV.&lt;br /&gt;Yo heu tinc clar, dos territoris de la Corona Aragonesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ial morir Carles II sense descendencia, comen&amp;ccedil;aren a entrar els nouspretenents Carles d'Anjou i Felip V. Els dos acunyaren monedes ans del1707 per a pagar a les seues tropes. Pero &amp;iquest;com heu feren?&lt;br /&gt;&lt;a href=&quot;http://3.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrppcryQ-II/AAAAAAAAAfY/T6QP04lgpHA/s1600-h/dieciocheno_val_1706+Arch+Car.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384732245985654914&quot; src=&quot;http://3.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SrppcryQ-II/AAAAAAAAAfY/T6QP04lgpHA/s400/dieciocheno_val_1706+Arch+Car.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 199px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;L'archiducCarles acunyava les seues monedes a la forma antiga, pero en les dos Lde doble legal, aixina el dihuite, continuava mantenint la seua forma,continuava lluint la seua corona, i les seues barres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero &amp;iquest;que passava mentres tant en Barcelona?&lt;a href=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Srpqj92AMfI/AAAAAAAAAfg/cWMEPttmBGw/s1600-h/Barc+arch+Car.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5384733470603882994&quot; src=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Srpqj92AMfI/AAAAAAAAAfg/cWMEPttmBGw/s400/Barc+arch+Car.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 199px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&amp;iquest;comes possible? en lo lleal que era Barcelona, i el la tradicio historicaque posse&amp;iuml;a, &amp;iquest;com podia este home deixar a Barcelona sense escut? si enValencia acunyava les monedes en 1706 mantenint l'escut, &amp;iquest;per que enBarcelona acunya les monedes en l'escut d'Espanya?&lt;br /&gt;Crec que no mos han contat tot sobre Almansa...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero&lt;a href=&quot;http://1.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-LJpah7bI/AAAAAAAAAfo/5fv7vSNlvaM/s1600-h/4_Escudos_1707_Valencia_F.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5386176677210615218&quot; src=&quot;http://1.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-LJpah7bI/AAAAAAAAAfo/5fv7vSNlvaM/s400/4_Escudos_1707_Valencia_F.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 198px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt; es que inclus Felip V va fer tambe el seu aparat de monedes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Unesper al Regne, mostrant el seu bassalage a Valencia, era el 1707, ya totestava perdut, Valencia era desposse&amp;iuml;da dels seus furs, i deixavaaixina de ser un Regne independent per a passar&lt;a href=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-NG7eH0II/AAAAAAAAAfw/I8-8V0ZYTl8/s1600-h/4+Maravedis+1719+Valencia.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5386178829541167234&quot; src=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-NG7eH0II/AAAAAAAAAfw/I8-8V0ZYTl8/s400/4+Maravedis+1719+Valencia.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 375px; height: 186px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt; a formar part &lt;span style=&quot;font-style: italic; color: #999999;&quot;&gt;per dret de conquista &lt;/span&gt;a la Corona Castellana.&lt;br /&gt;Unsanys despres en el 1719, el nou Rei mos obsequiava en una moneda a laque li deixava vore en un raconet el nostre Rat penat, tot un detalldespres d'haver-mos abolit els furs i les nostres llivertats com aRegne.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero&lt;a href=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-OSavzkkI/AAAAAAAAAf4/Hhek-pob_ck/s1600-h/1_croat_1705_Barcelona.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5386180126427025986&quot; src=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-OSavzkkI/AAAAAAAAAf4/Hhek-pob_ck/s400/1_croat_1705_Barcelona.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 350px; height: 175px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;tambe ne va fer en Barcelona, a on els seus croats, seguien seent comen atres temps. Igual, la verdadera historia respecte a Alamansa mosdeixa un buit en esta historia.Mireu, com si no, el propi Rei acunyavales seues monedes en 1709 en Barcelona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per cert, m'he trobat en una web una cosa mes que curiosa, resulta que en 1720 s'acunyava&lt;a href=&quot;http://3.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-O6HIxydI/AAAAAAAAAgA/pVATMCbAtQw/s1600-h/2+Maravedis+1720+Burgos.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5386180808357824978&quot; src=&quot;http://3.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-O6HIxydI/AAAAAAAAAgA/pVATMCbAtQw/s400/2+Maravedis+1720+Burgos.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 375px; height: 186px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt; una moneda en espanya, i en el seu lateral apareixia una lletra B.&lt;br /&gt;Resulta,que esta moneda ha segut otorgada per error a Barcelona, pero la faltade monedes similars en esta capital, i la presencia d'inclus moles enBurgos, recordem que era una ciutat pou mes important que la Comtal, lafan propia de la que va ser inclus capital del Regne de Castella.&lt;br /&gt;Poriemestar parlant d'un error, de no ser que en moltes pagines apareix com amoneda Catalana, i despres el nom de l'image diu lo contrari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero en&lt;a href=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-VXmgWKTI/AAAAAAAAAgI/SF8I43zI8tA/s1600-h/fernando7cuartos6ej1.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5386187912064149810&quot; src=&quot;http://2.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-VXmgWKTI/AAAAAAAAAgI/SF8I43zI8tA/s400/fernando7cuartos6ej1.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 199px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;1811, el rei Fernando VII, acunya en Barcelona una curiosa moneda, en la que apareix la quatribar&lt;a href=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-WdWiB9JI/AAAAAAAAAgQ/rRZK_cXcBjM/s1600-h/1823+Fern+7m.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5386189110367089810&quot; src=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-WdWiB9JI/AAAAAAAAAgQ/rRZK_cXcBjM/s400/1823+Fern+7m.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 200px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;rada aragonesa cononada en corona de princip, i l'inscripcio CATHAL. PRINCIP.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Unsany mes tart, el mateix Rei, acunya tambe la seua moneda en Valencia.En ella l'escut Real del Regne, en les barres d'Arago, clar, i unainscripcio, curiosa.&lt;br /&gt;VAL. SITIADA POR LOS ENEMIGOS DE LA LIBERTAD.&lt;br /&gt;Per cert, Marquesat, te recomane que ans de criticar esta moneda repasses este archiu de la &lt;a href=&quot;http://es.wikipedia.org/wiki/Esmalte_%28her%C3%A1ldica%29&quot;&gt;Wiky&lt;/a&gt; i faces gran la foto de la moneda. Es un consell d'amic.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I aci deixem este articul,&lt;a href=&quot;http://1.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-cPcVqpVI/AAAAAAAAAgY/XK377gk1ils/s1600-h/monedes+de+la+Seu.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5386195468477441362&quot; src=&quot;http://1.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-cPcVqpVI/AAAAAAAAAgY/XK377gk1ils/s400/monedes+de+la+Seu.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 305px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt; recordant, com no, les monedes acunyades explicitament per a la nostra Seu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ah, per cert, recordem que Valencia ya acunyava monedes en l'epoca romana, i es que Valencia sempre ha segut &lt;a href=&quot;http://3.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-eb_USXsI/AAAAAAAAAgg/vtOB2g3DWjU/s1600-h/Valentia.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5386197883048582850&quot; src=&quot;http://3.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Sr-eb_USXsI/AAAAAAAAAgg/vtOB2g3DWjU/s400/Valentia.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 210px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;gran, pese a qui pese.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Adlerta, aci te deixe les monedes i la banya de l'abundancia espere que t'agraden germa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Crec &lt;a href=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SuLS4D3bRZI/AAAAAAAAAkA/Ukcgemger5k/s1600-h/Mural+de+la+casa+de+la+moneda+Diego+Tortola.jpg&quot; onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5396107164095563154&quot; src=&quot;http://4.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/SuLS4D3bRZI/AAAAAAAAAkA/Ukcgemger5k/s400/Mural+de+la+casa+de+la+moneda+Diego+Tortola.jpg&quot; style=&quot;margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 333px;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>LA REAL SENYERA I CASTELLO</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2009/05/00165-la-real-senyera-i-castello.html"/>        <published>2009-05-18T19:25:04+01:00</published>        <updated>2009-05-18T19:25:04+01:00</updated>        <id>http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2009/05/00165-la-real-senyera-i-castello.html</id>        <author>            <name>La_Seu</name>        </author>        <summary type="html">&lt;div class=&quot;titulo&quot;&gt;&lt;h3&gt;LA REAL SENYERA I CASTELLO&lt;/h3&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class=&quot;titulo&quot;&gt;PER&lt;h4&gt;JOAN IGNACI CULLA&lt;/h4&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class=&quot;dropcap&quot;&gt;E&lt;/span&gt;l Memorial de Consells, anys 1375 a1383, num. 17, arreplega la concesio de Pere II de Valencia, el del Punyalet (o el Ceremonios) a nostre Regne en 1377, especificant perfectament, com naix la Real Senyera com simbol nacional de tots els valencians, i no com interessadament per a confrontar-mos, volen alguns fer que siga unicament de la ciutat de Valencia. Inicialment els simbols de Valencia eren &amp;ldquo;senyal de edificis a forma de una ciutat&amp;rdquo;, la ciutat fortificada sobre l&amp;rsquo;aigua (possiblement del temps de Jaume I, i que encara es pot vore en la Seu), que despres la ciutat i el Regne adoptaren com a propis &amp;ldquo;el senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles&amp;rdquo;, es dir, les de dos barres com hem pogut comprovar en tots els documents: penons, monedes, escuts, segells, i que a partir d&amp;rsquo;eixe moment i per privilegi del senyor rei afegiran &amp;ldquo;la dita corona al dit senyal&amp;rdquo;. L&amp;rsquo;escut de la &amp;ldquo;ciutat e Regne de Valencia&amp;rdquo; portar&amp;agrave; ya la corona damunt (&amp;ldquo;al cap subira sia feta corona&amp;rdquo&lt;img style=&quot;border:0px;width:16px;height:16px;padding:0px;margin:0px;background:none;&quot;  src=&quot;http://miarroba.st/044/caretos/wink.gif&quot; alt=&quot;Guiño&quot; title=&quot;Guiño&quot; /&gt;, i quan el monarca escriga el nom de Valencia afegir&amp;agrave; una corona damunt la lletra L.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tambe a la bandera de &quot;la ciutat i Regne&quot;, se li afegir&amp;agrave; la corona vora el pal sobre una franja blava: &amp;ldquo;color azul del qual los antiguos reyes d&amp;rsquo;Arago nostros antecesors solian en sus Vanderas lleuar&quot;, &quot;que en dicha a&amp;ntilde;adidura del sobredicho color azul se sobrepongan o entretejan o se pinten en linea recta tres coronas reales de oro&quot;. (A.C.A. Real Cancilleria, reg. 888, fol. 209 r.y v., i Mart&amp;iacute; de Viciana, Tercera parte de la Cr&amp;oacute;nica&amp;hellip;, p. 296).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Prova ben evident de que la Real Senyera respresentava tot el Regne de Valencia, es un articul del prestigios castellonenc Gaeta Huguet, sobre la seua ciutat, publicat en el semanari valencianiste Renaiximent, en febrer de 1908, en motiu del septim centenari del naiximent de Jaume I.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&amp;ldquo;Lo senyor alcalde que ten&amp;iacute;m, que &amp;eacute;s andal&amp;uacute;s, no ens permet parlar en nostra llengua. Lo grupo de valencianistes que all&amp;iacute; som &amp;oacute; hab&amp;eacute;m de fer lo mut &amp;oacute; parlar en llengua de Castella. Aquesta situaci&amp;oacute; nos porta greu congoixa: pero no tanta que ens fassa oblidar lo nostre deure quand se presenten fets tan culminants com lo centenar del Rey En Jaume I. Pera festejarlo acordarem presentar al Ajuntament (de Castello) la seg&amp;uuml;ent proposici&amp;oacute;, que fon acceptada per unanimitat: Excm. Senyor: Lo concejal que t&amp;eacute; l&amp;rsquo;honra de suscriure creyent qu&amp;rsquo;est deure sagrat de gratitut per als pobles nobles enaltir la mem&amp;ograve;ria d&amp;rsquo;aquells qu&amp;rsquo;han contribuit a llur grandesa i benestar, y jutjant qu&amp;rsquo;en aquest sentit y en primer terme deu esser considerada la grand figura del rey dem&amp;ograve;crata En Jaume I de Val&amp;eacute;ncia, no s&amp;oacute;ls per haver estat lo fundador de Castell&amp;oacute;, sin&amp;oacute; que aix&amp;iacute; mateix per haver otorgat a la nostra Naci&amp;oacute; la constituci&amp;oacute; foral m&amp;eacute;s franca del segle XIII. Te&amp;rsquo;l honor, pera honrar la mem&amp;ograve;ria ab motiu del set&amp;eacute; centenari de son natalici, de presentar la proposici&amp;oacute; seg&amp;uuml;ent: 1er. Destinada a aquest Excelent&amp;iacute;sim Ajuntament ser&amp;agrave; confeccionada una senyera que s&amp;iacute;a facsimil de la qu&amp;rsquo;existix &amp;aacute; la metr&amp;ograve;poli valentina y qu&amp;rsquo;els reys de la nostra Naci&amp;oacute; li donaren com a pr&amp;ograve;pia... Castell&amp;oacute;, 6 de febrer de 1908.&amp;rdquo;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Als pocs dies, el mateix semanari es congratulava de l&amp;rsquo;exit de la proposta d&amp;rsquo;Huguet. Aixo si, en un erro, ya que es fea referencia que la Real Senyera era del temps de Jaume I, i no de Pere II de Valencia, el del Punyalet (o Ceremonios): &amp;ldquo;L&amp;rsquo;Ajuntament de Castell&amp;oacute;, &amp;aacute; proposta del concejal nostre distinguit amich el fervent regionaliste En Gaet&amp;agrave; Huguet, acord&amp;agrave; per unanimitat confeccionar una senyera, imitaci&amp;oacute; de la que ten&amp;iacute;m en nostre Arxiu municipal, com rec&amp;ograve;rt del VII centenar qu&amp;rsquo;enguany se cumplix del naiximent de nostre gran Rey Jaume I, pues qu&amp;rsquo;ell don&amp;agrave; al Regne valenci&amp;agrave; eixa preciosa insignia composta p&amp;rsquo;el blau del cel y les cuatre barres&amp;rdquo;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Mai ha segut q&amp;uuml;estionada la Real Senyera con simbol nacional dels valencians,&amp;nbsp;fins fa quatre dies que varen apareixer aquells que denigren la Nostra cultura al acostar-la a una aliena, com es la catalana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;http://cardonavives.com/lengval.asp&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>LA CORONA DARAGO</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2009/05/00164-la-corona-d-arago.html"/>        <published>2009-05-18T19:14:07+01:00</published>        <updated>2009-05-18T19:14:07+01:00</updated>        <id>http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2009/05/00164-la-corona-d-arago.html</id>        <author>            <name>La_Seu</name>        </author>        <summary type="html">&lt;div class=&quot;titulo&quot;&gt;&lt;h3&gt;LA CORONA D&amp;rsquo;ARAGO&lt;/h3&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class=&quot;titulo&quot;&gt;PER&lt;h4&gt;ANNAB&amp;Iacute;&lt;/h4&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class=&quot;dropcap&quot;&gt;E&lt;/span&gt;sta important entitat politica estigu&amp;eacute; constituida per diferents estats, regits cadascun d&amp;rsquo;ells per lleis propies, baix un mateix sober&amp;agrave; per a tots. La construccio d&amp;rsquo;esta Corona se desenroll&amp;agrave; en fases segons les circumstancies.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El Regne d&amp;rsquo;Arago havia estat vinculat al de Navarra, pero quant era el seu rei Ramiro II el Monjo, este cas&amp;agrave; a sa filla i successora, Petronila, ab Ramon Berenguer IV, el Sant, comte de Barcelona, principal comtat de la Marca Hispanica. Ramiro II abdic&amp;agrave; en sa filla, que pass&amp;agrave; a ser reina d&amp;rsquo;Arago, i Ramon Berenguer fon titulat &amp;ldquo;Princip d&amp;rsquo;Arago&amp;rdquo; i Comte de Barcelona.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El fill d&amp;rsquo;abdos, Alfons II, assumi el poder com a rei d&amp;rsquo;Arago, sober&amp;agrave; independent, pero com Comte de Barcelona devia el seu vasallage al rei de Fran&amp;ccedil;a, al manco teoricament, a l&amp;rsquo;igual que els demes comtats que es foren afegint en el temps, pero la Corona d&amp;rsquo;Arago ya era un fet.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ab el reinat de Jaume I, el Conquistador, la Corona experimenta grans canvis per mig de l&amp;rsquo;incorporacio del Regne de Mallorca (o Mallorques) i el de Valencia. Jaume I negocie ab el rei de Fran&amp;ccedil;a i obt&amp;eacute; la desvinculacio dels comtats de l&amp;rsquo;Est, del vasallage que devien a Fran&amp;ccedil;a. Ademes conseguix ser comte de tots els que poden ser cridats com a catalans i es pot parlar de Catalunya dins de la Corona d&amp;rsquo;Arago pero no com a estat, sino com a comtats (Barcelona, Urgell, Rosello, Osona, etc&amp;hellip&lt;img style=&quot;border:0px;width:16px;height:16px;padding:0px;margin:0px;background:none;&quot;  src=&quot;http://miarroba.st/044/caretos/wink.gif&quot; alt=&quot;Guiño&quot; title=&quot;Guiño&quot; /&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;A la mort de Jaume I, la Corona pert el Regne de Mallorca i el Comtat de Rosello i el senyoriu de Montpeller, que els hereta el seu segon fill, Jaume II. El fill major, rep els demes estats de la Corona i els aumenta ab el Regne de Sicilia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ab el regnat de Jaume II (d&amp;rsquo;Arago) es produixen nous canvis: el Regne de Sicilia s&amp;rsquo;independisa pero obt&amp;eacute; a canvi el Regne de Serdenya, per lo que son tres les rames de la familia les que regnen en Mallorca, Sicilia i la Corona d&amp;rsquo;Arago, ademes l&amp;rsquo;infant mallorqui D. Fernando crea en Grecia el principat d&amp;rsquo;Acaya pero mor en combat i dit principat desapareix.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Sent rei, Pere IV, el Ceremonios, es creen en Grecia els ducats d&amp;rsquo;Atenes i Neopatria, que declaren vasallage a Pere IV, pero ab el temps desapareixen. No obstant, esclata la guerra entre la Corona i Mallorca-Rosello, que acaba sent conquistada i incorporant-se a la corona, morint en combat Jaume III, ultim rei independent.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El senyoriu de Montpeller qued&amp;agrave; en poder de Fran&amp;ccedil;a de la que sempre fon vasall. Pere IV uni els marquesats aragonesos de Lleida i Tortosa ab els comtats catalans baix el nom de Principat de Catalunya.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Durant el regnat de Marti I, el Huma, el seu fill, Marti, el Jove, casat ab la reina de Sicilia, mor sense tindre fills i es succeit per son pare, per lo que Sicilia s&amp;rsquo;incorpora a la Corona d&amp;rsquo;Arago.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Alegant drets de successio de la reina Joana de Napols, Alfonso V, el Magnanim, entra en guerra ab els francesos Anjou els seus rivals i acaba conquistant el Regne de Napols i anexionant-lo a la Corona, encara que a la seua mort li succedix en Napols el seu fill Ferrantino i regnen els seus successors fins que Ferran II, el catolic, torne a conquistar el regne i l&amp;rsquo;incorpora a la Corona.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aixina m&amp;rsquo;ho contaren.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;http://cardonavives.com/artrenou.asp?id=291</summary>    </entry>    <entry>        <title>Luis Fullana Mira</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2008/03/00163-luis-fullana-mira.html"/>        <published>2008-03-05T20:04:31+01:00</published>        <updated>2008-03-05T20:04:31+01:00</updated>        <id>http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2008/03/00163-luis-fullana-mira.html</id>        <author>            <name>La_Seu</name>        </author>        <summary type="html">&lt;p&gt;R.P. &lt;strong&gt;Lluis Fullana Mira&lt;/strong&gt; O.F.M. va n&amp;agrave;ixer en &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Benimarfull&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Benimarfull&quot;&gt;Benimarfull&lt;/a&gt; (&lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Comtat_de_Cocentaina&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Comtat de Cocentaina&quot;&gt;Comtat de Cocentaina&lt;/a&gt;) el 5 de giner de 1871 i puja al Cel el 21 de Juny de 1948 en &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Madrit&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Madrit&quot;&gt;Madrit&lt;/a&gt; als 77 anys d&amp;rsquo;edat. &lt;/p&gt;&lt;table class=&quot;toc&quot; id=&quot;toc&quot; summary=&quot;Contingut&quot;&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;h2&gt;&lt;span class=&quot;editsection&quot;&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;span class=&quot;mw-headline&quot;&gt;Inf&amp;agrave;ncia &lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;Seent un monyicot, va rebre la seua primera gram&amp;agrave;tica llatina de ma dels &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Franciscans&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Franciscans&quot;&gt;franciscans&lt;/a&gt; del convent de &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Cocentaina&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Cocentaina&quot;&gt;Cocentaina&lt;/a&gt;,a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llat&amp;iacute; quepreparaven als chiquets que volien ingressar en el colege ser&amp;agrave;fic de &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Benissa&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Benissa&quot;&gt;Benissa&lt;/a&gt;,per a ser flarets. La relaci&amp;oacute; en els franciscans de Cocentaina mosindica l'afici&amp;oacute; del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llat&amp;iacute; ila seua inclinaci&amp;oacute; a la vida franciscana.&lt;/p&gt;&lt;a name=&quot;Ordenaci.C3.B3_Sacerdotal&quot;&gt;&lt;/a&gt;&lt;h2&gt;&lt;span class=&quot;editsection&quot;&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class=&quot;mw-headline&quot;&gt;Ordenaci&amp;oacute; Sacerdotal &lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;El pare Fullana estren&amp;agrave; sa vida de religi&amp;oacute;s prof&amp;eacute;s, Ordre dels Frares Menors Franciscans, en el convent d'&lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Ontinyent&quot; title=&quot;Ontinyent&quot;&gt;Ontinyent&lt;/a&gt; i poc despr&amp;eacute;s &amp;eacute;s traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En Ontinyent i &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Benig%C3%A0nim&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Benig&amp;agrave;nim&quot;&gt;Benig&amp;agrave;nim&lt;/a&gt; estudia els cursos de Teologia. En 1876 va rebre la gr&amp;agrave;cia de l'ordenaci&amp;oacute; sacerdotal.&lt;/p&gt;&lt;a name=&quot;Catedr.C3.A0tic&quot;&gt;&lt;/a&gt;&lt;h2&gt;&lt;span class=&quot;editsection&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class=&quot;mw-headline&quot;&gt; Catedr&amp;agrave;tic &lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Reina_Donya_Maria_Cristina&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Reina Donya Maria Cristina&quot;&gt;Reina Donya Maria Cristina&lt;/a&gt;-l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigaci&amp;oacute;hist&amp;ograve;rica i filol&amp;ograve;gica- va ser el de l'ensenyan&amp;ccedil;a. En el colege &quot;LaConcepci&amp;oacute;n&quot; d'Ontinyent va ser professor de franc&amp;eacute;s, i en l'&lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Universitat_de_Val%C3%A9ncia&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Universitat de Val&amp;eacute;ncia&quot;&gt;Universitat de Val&amp;eacute;ncia&lt;/a&gt;, &lt;a class=&quot;external text&quot; href=&quot;http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm&quot; rel=&quot;nofollow&quot; title=&quot;http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm&quot;&gt;catedratic de Llengua Valenciana&lt;/a&gt;. Sabia llat&amp;iacute;, grec, franc&amp;eacute;s, itali&amp;agrave;, angl&amp;eacute;s... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, incl&amp;uacute;s va ser requerit pel &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Ministeri_d%27Assunts_Exteriors&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Ministeri d'Assunts Exteriors&quot;&gt;Ministeri d'Assunts Exteriors&lt;/a&gt; com a int&amp;eacute;rpret en motiu de la visita a &lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Espanya&quot; title=&quot;Espanya&quot;&gt;Espanya&lt;/a&gt; del Gran Visir del &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Protectorat_Espanyol_en_el_Marroc&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Protectorat Espanyol en el Marroc&quot;&gt;Protectorat Espanyol en el Marroc&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicaci&amp;oacute;incansable d'estudi filol&amp;ograve;gic de la Llengua Valenciana alcan&amp;ccedil;ant unnivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenamentcom a acad&amp;egrave;mic de la Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola en representaci&amp;oacute; de laLlengua Valenciana en 1928.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La vida tan prolifica en bones obres i estudis del R. P. Llu&amp;iacute;s Fullana Mira va tocar fi en este m&amp;oacute;n el 21 de juny de 1948, en &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Madrit&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Madrit&quot;&gt;Madrit&lt;/a&gt;, a l'edat de 77 anys. &lt;/p&gt;&lt;a name=&quot;Acad.C3.A8mic_de_la_R.A.E.&quot;&gt;&lt;/a&gt;&lt;h2&gt;&lt;span class=&quot;editsection&quot;&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class=&quot;mw-headline&quot;&gt;Acad&amp;egrave;mic de la R.A.E. &lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;El &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=26_de_novembre&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;26 de novembre&quot;&gt;26 de novembre&lt;/a&gt; de &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=1926&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;1926&quot;&gt;1926&lt;/a&gt;, per &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Real_Decret&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Real Decret&quot;&gt;Real Decret&lt;/a&gt;, es mana ampliar, fins 42, el n&amp;uacute;mero dels Acad&amp;egrave;mics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Real_Acad%C3%A8mia_Espanyola&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola&quot;&gt;Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola&lt;/a&gt; els estudis dels atres idiomes espanyols, adem&amp;eacute;s del castell&amp;agrave;. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;El sill&amp;oacute; representatiu de la &lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llengua_Valenciana&quot; title=&quot;Llengua Valenciana&quot;&gt;Llengua Valenciana&lt;/a&gt; devia ocupar-lo un nou acad&amp;egrave;mic. En la junta ordin&amp;agrave;ria de la &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Real_Acad%C3%A8mia_Espanyola&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola&quot;&gt;Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola&lt;/a&gt;, del dia &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=10_de_mar%C3%A7&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;10 de mar&amp;ccedil;&quot;&gt;10 de mar&amp;ccedil;&lt;/a&gt; de &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=1927&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;1927&quot;&gt;1927&lt;/a&gt;, van ser triats els nous acad&amp;egrave;mics, conforme al citat &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Real_Decret&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Real Decret&quot;&gt;Real Decret&lt;/a&gt; del &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=26_de_novembre&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;26 de novembre&quot;&gt;26 de novembre&lt;/a&gt; de &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=1926&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;1926&quot;&gt;1926&lt;/a&gt;, quedant elegit el R. P. Llu&amp;iacute;s Fullana Mira com a representant de la &lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llengua_Valenciana&quot; title=&quot;Llengua Valenciana&quot;&gt;Llengua Valenciana&lt;/a&gt;. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;La presa oficial de possessi&amp;oacute; es va celebrar el &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=11_de_novembre&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;11 de novembre&quot;&gt;11 de novembre&lt;/a&gt; de &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=1928&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;1928&quot;&gt;1928&lt;/a&gt;. El &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Bollet%C3%AD_de_la_Real_Acad%C3%A8mia_Espanyola&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Bollet&amp;iacute; de la Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola&quot;&gt;Bollet&amp;iacute; de la Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola&lt;/a&gt;, de &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Decembre&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Decembre&quot;&gt;decembre&lt;/a&gt; de &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=1928&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;1928&quot;&gt;1928&lt;/a&gt;, en &quot;Acuerdos y noticias&quot;, va deixar const&amp;agrave;ncia de l'acte:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&quot;Recepci&amp;oacute;n del padre fray Luis Fullana, acad&amp;eacute;mico electo de laSecci&amp;oacute;n Valenciana. Se verific&amp;oacute; con toda solemnidad el 11 de Noviembre,presidiendo la junta el excelent&amp;iacute;simo se&amp;ntilde;or Ministro de Instrucci&amp;oacute;nP&amp;uacute;blica, acompa&amp;ntilde;ado del Director de la Academia, del Secretario y delCensor de la misma&quot;. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&quot;Introducido en el Sal&amp;oacute;n y concedida la palabra por el se&amp;ntilde;orMinistro, empez&amp;oacute; el padre Fullana la lectura de su erudito discursoacerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, enrelaci&amp;oacute;n con el castellano y el catal&amp;aacute;n y especialmente acerca de laformaci&amp;oacute;n de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue o&amp;iacute;docon atenci&amp;oacute;n por el selecto p&amp;uacute;blico que llenaba el sal&amp;oacute;n, que aplaudi&amp;oacute;el sabio trabajo del acad&amp;eacute;mico entrante&quot;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&quot;Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de n&amp;uacute;mero don &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Jos%C3%A9_Alemany&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Jos&amp;eacute; Alemany&quot;&gt;Jos&amp;eacute; Alemany&lt;/a&gt;,quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos ling&amp;uuml;&amp;iacute;sticosdados al p&amp;uacute;blico por el padre Fullana, e insisti&amp;oacute; sobre la confusi&amp;oacute;nque en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entrelos idiomas catal&amp;aacute;n y valenciano, o mejor dicho, absorci&amp;oacute;n del segundopor el primero. El p&amp;uacute;blico aplaudi&amp;oacute; la interesante y aguda respuestadel se&amp;ntilde;or Alemany; y a continuaci&amp;oacute;n el Presidente impuso la medallaacad&amp;eacute;mica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de susnuevos compa&amp;ntilde;eros y amigos&quot;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En l'acte de presa de possessi&amp;oacute; assistiren distinguidespersonalitats aixina com nutrides representacions d'alumnes i anticsalumnes del colege dels franciscans d'&lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Ontinyent&quot; title=&quot;Ontinyent&quot;&gt;Ontinyent&lt;/a&gt;. La &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Prov%C3%ADncia_franciscana&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Prov&amp;iacute;ncia franciscana&quot;&gt;prov&amp;iacute;ncia franciscana&lt;/a&gt;va celebrar en molta alegria esta exaltaci&amp;oacute; del seu Provincial M.R.P.Llu&amp;iacute;s Fullana. Es celebraren senzills, pero sentits actes d'homenage enels convents de &lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Val%C3%A9ncia&quot; title=&quot;Val&amp;eacute;ncia&quot;&gt;Val&amp;eacute;ncia&lt;/a&gt;, &lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Ontinyent&quot; title=&quot;Ontinyent&quot;&gt;Ontinyent&lt;/a&gt; i en uns atres.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Entre unes atres entitats culturals de &lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Val%C3%A9ncia&quot; title=&quot;Val&amp;eacute;ncia&quot;&gt;Val&amp;eacute;ncia&lt;/a&gt;, &quot;&lt;a href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Lo_Rat_Penat&quot; title=&quot;Lo Rat Penat&quot;&gt;Lo Rat Penat&lt;/a&gt;&quot; va celebrar una solemne vel&amp;agrave;, l'any &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=1929&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;1929&quot;&gt;1929&lt;/a&gt;, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Real_Acad%C3%A8mia_Espanyola&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola&quot;&gt;Real Acad&amp;egrave;mia Espanyola&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Una volta establit en &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=Madrit&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;Madrit&quot;&gt;Madrit&lt;/a&gt;, l'any &lt;a class=&quot;new&quot; href=&quot;http://www.uiquipedia.org/Llu%C3%ADs_Fullana_i_Mira?title=1934&amp;amp;action=edit&quot; title=&quot;1934&quot;&gt;1934&lt;/a&gt;,el pare Fullana passa les seues vesprades en la Real Acad&amp;egrave;mia, dedicatals deures que l'impon la seua condici&amp;oacute; d'acad&amp;egrave;mic i relacionat en lesprimeres figures de l'intelectualitat espanyola.&lt;/p&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>Valencia C.F.</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2008/03/00162-valencia-c-f.html"/>        <published>2008-03-05T20:01:38+01:00</published>        <updated>2008-03-05T20:01:38+01:00</updated>        <id>http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2008/03/00162-valencia-c-f.html</id>        <author>            <name>La_Seu</name>        </author>        <summary type="html">&lt;span style=&quot;font-size: medium;&quot;&gt;&amp;nbsp; Este a&amp;ntilde;o que &quot;parece&quot; que el Valencia no va a conseguir muchas cosas en la liga dedicamos el himno a todos los lectores y confiamos la pr&amp;oacute;xima temporada traiga nuevos triunfos. Vixca el campe&amp;oacute; de la Copa. &lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;Himne del Valencia C.F. &lt;/h2&gt;&lt;p&gt;Es un equip de primera&lt;/p&gt;&lt;p&gt;nostre Valencia Club de Futbol&lt;/p&gt;&lt;p&gt;que lluita per a defendre &lt;/p&gt;&lt;p&gt;en totes bandes nostres colors &lt;/p&gt;&lt;p&gt;En el Camp de l'Algir&amp;oacute;s &lt;/p&gt;&lt;p&gt;ya comen&amp;ccedil;arem a demostrar&lt;/p&gt;&lt;p&gt;que era una bona manera &lt;/p&gt;&lt;p&gt;per a Valencia representar&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amunt Valencia, Vixca el Valencia, &lt;/p&gt;&lt;p&gt;es el millor &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amunt Valencia, Vixca el Valencia&lt;/p&gt;&lt;p&gt;del nostre cor &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Units com sempre &lt;/p&gt;&lt;p&gt;els valencianistes et seguirem&lt;/p&gt;&lt;p&gt;en cada estadi per a que triumfes&lt;/p&gt;&lt;p&gt;t'animarem &lt;/p&gt;&lt;p&gt;En la capital del Turia&lt;/p&gt;&lt;p&gt;es el Valencia qui vist de blanc&lt;/p&gt;&lt;p&gt;i defen la camiseta &lt;/p&gt;&lt;p&gt;ple de corage per a guanyar &lt;/p&gt;&lt;p&gt;En Mestalla continuarem &lt;/p&gt;&lt;p&gt;sempre esfor&amp;ccedil;ant-se&lt;/p&gt;&lt;p&gt;per a triumfar &lt;/p&gt;&lt;p&gt;i les glories arribaren&lt;/p&gt;&lt;p&gt;i en competencia continuaran &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amunt Valencia, Vixca el Valencia, &lt;/p&gt;&lt;p&gt;es el millor&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amunt Valencia, Vixca el Valencia,&lt;/p&gt;&lt;p&gt;del nostre cor. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Units com sempre &lt;/p&gt;&lt;p&gt;els valencianistes et seguirem,&lt;/p&gt;&lt;p&gt;en cada estadi per a que triumfes&lt;/p&gt;&lt;p&gt;t'animar&amp;eacute;m.&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Musica: Pablo Sanchez Torrella&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Lletra: Ram&amp;oacute;n Gimeno Gil&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>Los caminos de Valéncia</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2007/08/00161-los-caminos-de-valencia.html"/>        <published>2007-08-10T09:52:35+01:00</published>        <updated>2007-08-10T09:52:35+01:00</updated>        <id>http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2007/08/00161-los-caminos-de-valencia.html</id>        <author>            <name>La_Seu</name>        </author>        <summary type="html">.&lt;table cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;0&quot; border=&quot;0&quot; class=&quot;opciones-EI&quot;&gt;&lt;br /&gt;    &lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;        &lt;tr&gt;&lt;br /&gt;            &lt;td class=&quot;zona-secciones&quot; valign=&quot;bottom&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;titulos-seccion&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;h2&gt;&lt;span&gt;I &lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/td&gt;&lt;br /&gt;            &lt;td class=&quot;zona-secciones&quot; valign=&quot;bottom&quot; align=&quot;right&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;logoEIG&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;opciones-articulo&quot;&gt;&lt;a target=&quot;_blank&quot; href=&quot;http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070810/cultura/caminos-acceso-ciudad_20070810.html&quot;&gt;&lt;img alt=&quot;&quot; src=&quot;http://www.lasprovincias.es/img/genericas/logo_impresa.gif&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/td&gt;&lt;br /&gt;        &lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;    &lt;/tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;0&quot; width=&quot;470&quot; border=&quot;0&quot;&gt;&lt;br /&gt;    &lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;        &lt;tr valign=&quot;top&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;td colspan=&quot;5&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;story-SA&quot; xml:lang=&quot;es&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;grouphead-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;overhead-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-antetitulo&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;Los caminos de acceso a la ciudad&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;subhead-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-subtitulo&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;barhead-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-entradilla&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;byline-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;author-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;name-SA&quot; id=&quot;story-autor&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;name-SA&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;DANIEL SALA GINER*/&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;description-SA&quot; id=&quot;story-localidad&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;pbox-SA&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;p-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;(*) Universidad CEU Cardenal Herrera&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;p class=&quot;photo-SA&quot; align=&quot;center&quot;&gt;&lt;img id=&quot;story-foto1&quot; height=&quot;150&quot; width=&quot;200&quot; alt=&quot;&quot; src=&quot;http://www.lasprovincias.es/castellon/prensa/fotos/200708/10/13284342.jpg&quot; /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;photo-SA&quot;&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;photo-caption-SA&quot; id=&quot;story-piefoto1&quot; align=&quot;center&quot;&gt;Detalle del plano de F. Cassaus con la ciudad y sus aleda&amp;ntilde;os.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Sudorosos y fuertes &amp;lsquo;&amp;lsquo;rossins&amp;rsquo;&amp;rsquo; tirando de sus arados y carretas, hoy s&amp;oacute;lo admirados en los concursos de &amp;lsquo;&amp;lsquo;tiro y arrastre&amp;rsquo;&amp;rsquo; o en la &amp;lsquo;&amp;lsquo;subida del Palau&amp;rsquo;&amp;rsquo; en la procesi&amp;oacute;n del Corpus valenciano con sus enjaezados aparejos, completaban el familiar paisaje de la huerta, que escritores y poetas dejaron en sus obras, en la que un innumerable conjunto de n&amp;uacute;cleos de poblaci&amp;oacute;n de antiguo origen isl&amp;aacute;mico, hoy abrazados por el crecimiento de la gran ciudad, se hallaban esparcidos. El conocido plano de la Huerta y Particular Contribuci&amp;oacute;n de la Ciudad de Valencia... del jesuita Francisco Antonio Cassaus es quiz&amp;aacute; la mejor reproducci&amp;oacute;n gr&amp;aacute;fica y testimonio de este paisaje.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Dedicado a los se&amp;ntilde;ores Jurados, Racional y S&amp;iacute;ndico de la Ciudad, como reza su cartel, en su &amp;aacute;ngulo inferior derecho figura Ascensio Duarte como ejecutor material del mismo en el a&amp;ntilde;o de 1595 y nos ofrece todo un conjunto de datos insoslayables por quien se dedica al conocimiento de Valencia y su huerta. En &amp;eacute;l aparecen las acequias de la vega, alquer&amp;iacute;as, cruces de t&amp;eacute;rmino, caminos que llevaban a la Ciudad... todos ellos alrededor de una Valencia que, abrazada por el meandro descrito por el Turia, se nos presenta con su Miguelete y los cinco puentes &amp;lsquo;&amp;lsquo;hist&amp;oacute;ricos&amp;rsquo;&amp;rsquo; que la comunicaban con la margen izquierda del mismo; y destacan muy particularmente los accesos a la ciudad a los que dedicamos nuestro inter&amp;eacute;s, cuyo cuidado y cometido compet&amp;iacute;a a la F&amp;agrave;brica de Murs e Valls, como una de sus principales ocupaciones puesta de relieve en la obra de J. Lop, quien le dedica los cap&amp;iacute;tulos XXIV a XXXV, lo que es indicativo de su importancia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            El acceso principal a la Valentia romana lo constituy&amp;oacute;, desde tiempos de su fundaci&amp;oacute;n, la V&amp;iacute;a Augusta que desde el norte penetraba en la Ciudad por el que, con el tiempo, ser&amp;iacute;a &amp;lsquo;&amp;lsquo;camino de Alboraya&amp;rsquo;&amp;rsquo;; cruzaba el foro, espacio muy certeramente respetado junto a la bas&amp;iacute;lica de la Virgen, saliendo a trav&amp;eacute;s de la puerta Sucronense &amp;ndash;posteriormente de la Boatella, en la Valencia isl&amp;aacute;mica&amp;ndash;, en las inmediaciones de la parroquia de San Mart&amp;iacute;n, en la calle de San Vicente, para ir hacia el sur a tierras del Sucro, o J&amp;uacute;car. Con el tiempo, el &amp;lsquo;&amp;lsquo;cam&amp;iacute; de Morvedre&amp;rsquo;&amp;rsquo;, del cual constituir&amp;iacute;a un ramal el ya citado de Alborada, constituir&amp;iacute;a el principal acceso norte. A lo largo de este camino, la Torre de la Uni&amp;oacute;, demolida en 1791, era un hito que recordaba la coalici&amp;oacute;n de pueblos contra Pedro &amp;lsquo;&amp;lsquo;el del Punyalet&amp;rsquo;&amp;rsquo; en la guerra civil de mediados del siglo XIV; y, m&amp;aacute;s all&amp;aacute; de la misma, la Cruz de Alm&amp;agrave;ssera, junto al barranco del Carraixet, indicaba la salida de la ciudad hacia tierras de Sagunto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Por el sur, constitu&amp;iacute;a el principal acceso el llamado &amp;lsquo;&amp;lsquo;camino real de X&amp;agrave;tiva&amp;rsquo;&amp;rsquo; que, saliendo de la ciudad por la puerta de San Vicente M&amp;aacute;rtir, situada en la actual plaza de San Agust&amp;iacute;n, conducir&amp;iacute;a hacia el antiguo monasterio de San Vicent de la Roqueta, c&amp;eacute;lebre santuario que surgi&amp;oacute; en el siglo IV de nuestra era cuando fue enterrado all&amp;iacute; el di&amp;aacute;cono Vicente tras sufrir martirio. De esta importante v&amp;iacute;a, nada m&amp;aacute;s pasar el cenobio cisterciense, arrancaba el &amp;lsquo;&amp;lsquo;camino de Picassent&amp;rsquo;&amp;rsquo; en direcci&amp;oacute;n hacia tierras del convento de Jes&amp;uacute;s y lugar de Patraix. Tambi&amp;eacute;n era considerado ramal de esta importante v&amp;iacute;a el &amp;lsquo;&amp;lsquo;camino de Torrente&amp;rsquo;&amp;rsquo;, que se iniciaba delante mismo del portal de los Inocentes en direcci&amp;oacute;n hacia la &amp;lsquo;&amp;lsquo;cruz desmochada&amp;rsquo;&amp;rsquo;, que llevaba a esta vecina poblaci&amp;oacute;n; por &amp;eacute;l llegaba a Valencia todo el yeso que se tra&amp;iacute;a de las canteras de Picassent, raz&amp;oacute;n por la que los yeseros deb&amp;iacute;an contribuir al mantenimiento del mismo dados los desperfectos ocasionados por sus carretas. Y un tercer ramal de este camino real de X&amp;agrave;tiva lo constituir&amp;iacute;a el &amp;lsquo;&amp;lsquo;camino de Ru&amp;ccedil;afa&amp;rsquo;&amp;rsquo; que terminaba en la llamada &amp;lsquo;&amp;lsquo;cruz de Mont Olivet&amp;rsquo;&amp;rsquo;, donde se hallaba la devota ermita, levantada en el siglo XIV, que celebraba la odisea del ruzafe&amp;ntilde;o Pedro Aleixandre, huido de su cautividad en tierras de moros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Hacia el oeste, la v&amp;iacute;a m&amp;aacute;s importante la constitu&amp;iacute;a, sin duda alguna, el &amp;lsquo;&amp;lsquo;camino real de Quart&amp;rsquo;&amp;rsquo; que, atravesando las poblaciones de Mislata, Quart, Manises..., llevar&amp;iacute;a hacia el &amp;lsquo;&amp;lsquo;paso de las Cabrillas&amp;rsquo;&amp;rsquo;, en las inmediaciones de Bu&amp;ntilde;ol, cuyo nombre ya indica las dificultades del trayecto hacia el interior y la Corte. De &amp;eacute;l, el ramal de Chirivella y Alaqu&amp;agrave;s se escindir&amp;iacute;a a la altura de la hermosa Cruz de Mislata. Al llegar a este poblado, el llamado &amp;lsquo;&amp;lsquo;front&amp;oacute;n de Lo Rat Penat&amp;rsquo;&amp;rsquo;, dirigir&amp;iacute;a al viajero hacia las puertas de Cuarte o de Serranos para entrar en la Ciudad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            M&amp;aacute;s all&amp;aacute;, el &amp;lsquo;&amp;lsquo;camino de Liria&amp;rsquo;&amp;rsquo; comenzaba al bajar del Pont Nou, o puente de san Jos&amp;eacute;, y terminaba en las inmediaciones de &amp;lsquo;&amp;lsquo;les Sitges&amp;rsquo;&amp;rsquo; (los silos) de Burjassot, hoy importante monumento que recuerda el lugar donde se almacenaban los granos para el abastecimiento de la Ciudad. Junto a &amp;eacute;l, menor importancia ten&amp;iacute;a el &amp;lsquo;&amp;lsquo;camino de Burjassot&amp;rsquo;&amp;rsquo;, que terminaba antes de llegar a la real acequia de Moncada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Sin embargo, aunque no condujeran a ninguna poblaci&amp;oacute;n, lo que podr&amp;iacute;amos considerar el &amp;lsquo;&amp;lsquo;primer cintur&amp;oacute;n de ronda hist&amp;oacute;rico&amp;rsquo;&amp;rsquo; de la Ciudad lo constitu&amp;iacute;an los caminos que la rodeaban por fuera de la muralla. Desde la torre de Santa Catalina, ubicada junto al actual IVAM, hasta el Baluarte de la Ciudad, a izquierda o derecha, dos importantes y frecuentados caminos necesitaban de un mantenimiento para su conservaci&amp;oacute;n para la que se dictaron por la F&amp;agrave;brica de Murs e Valls provisiones muy estrictas que deb&amp;iacute;an cumplirse so pago de las penas establecidas en las mismas, pues los hoyos y pasos dificultosos donde pudiera detenerse el agua pod&amp;iacute;an da&amp;ntilde;ar los paredones del r&amp;iacute;o, camino y murallas de la ciudad. De ah&amp;iacute; el que se establecieran prohibiciones como la de sacar tierra del espacio comprendido entre el Pont Nou y el portal de la Trinidad, pues serv&amp;iacute;a de defensa contra posibles riadas, so pena de 60 sueldos y la p&amp;eacute;rdida de las caballer&amp;iacute;as del que lo hiciese; prohibici&amp;oacute;n pregonada para que no se pudiese alegar ignorancia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            El principal problema para el mantenimiento de esta red de caminos lo constitu&amp;iacute;a el agua procedente del riego de las huertas que, si no era debidamente controlada por los huertanos, los encharcaba y deterioraba; de ah&amp;iacute; la necesidad de establecer r&amp;iacute;gidas medidas y penas para quien fuera el causante de estos desperfectos. Adem&amp;aacute;s, dado el complejo sistema de los regad&amp;iacute;os de la vega de Valencia, con innumerables acequias, &amp;lsquo;&amp;lsquo;sequiols i sequiolets&amp;rsquo;&amp;rsquo; que distribu&amp;iacute;an el agua por todos sus confines, el cruce de los caminos obligaba a la construcci&amp;oacute;n de peque&amp;ntilde;os puentes para hacerlos practicables; por ello, la mayor parte de las disposiciones de la F&amp;agrave;brica que recopila J. Lop en su obra, van dirigidas a establecer a qui&amp;eacute;n compete la obligatoriedad de su mantenimiento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Tambi&amp;eacute;n fue un problema para su mantenimiento el tr&amp;aacute;fico pesado, es decir, las carretas de gran carga que abastec&amp;iacute;an a la Ciudad, como as&amp;iacute; pudimos constatar en &amp;eacute;poca contempor&amp;aacute;nea con las &amp;lsquo;&amp;lsquo;v&amp;iacute;as para carros&amp;rsquo;&amp;rsquo; dispuestas en el camino del Grao y v&amp;iacute;as de Tr&amp;aacute;nsitos. Pero, no menor lo fue la recogida por los huertanos de los excrementos de las caballer&amp;iacute;as que, cual &amp;lsquo;&amp;lsquo;preciado fruto&amp;rsquo;&amp;rsquo; para sus huertas, eran recogidas por &amp;lsquo;&amp;lsquo;els fematers&amp;rsquo;&amp;rsquo; con sus azadones que tuvieron que ser prohibidos, dentro y fuera e la ciudad, estableciendo que s&amp;oacute;lo llevaran para su &amp;lsquo;&amp;lsquo;recogida&amp;rsquo;&amp;rsquo; una escoba y un capazo.&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/td&gt;&lt;br /&gt;        &lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;    &lt;/tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;/table&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>Sissi en Valéncia.</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2007/06/00160-sissi-en-valencia.html"/>        <published>2007-06-28T14:13:58+01:00</published>        <updated>2007-06-28T14:13:58+01:00</updated>        <id>http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2007/06/00160-sissi-en-valencia.html</id>        <author>            <name>La_Seu</name>        </author>        <summary type="html">&lt;table cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; width=&quot;450&quot; align=&quot;left&quot; summary=&quot;&quot; border=&quot;0&quot;&gt;&lt;br /&gt;    &lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;        &lt;tr&gt;&lt;br /&gt;            &lt;td&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-titulo&quot; align=&quot;center&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;3&quot;&gt;Sissi, extra&amp;ntilde;a turista en el puerto&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;p class=&quot;photo-SA&quot; align=&quot;center&quot;&gt;&lt;a target=&quot;_blank&quot; href=&quot;http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070628/cultura/sissi-extrana-turista-puerto_20070628.html&quot;&gt;&lt;img id=&quot;story-foto1&quot; height=&quot;271&quot; width=&quot;200&quot; align=&quot;middle&quot; alt=&quot;&quot; src=&quot;http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/fotos/200706/28/12929411.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;photo-SA&quot;&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;photo-caption-SA&quot; id=&quot;story-piefoto1&quot; align=&quot;center&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;1&quot;&gt;Retrato de la emperatriz Sissi&lt;/font&gt;. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;photo-caption-SA&quot; align=&quot;center&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-subtitulo&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;La emperatriz Elizabeth, esposa de Francisco Jos&amp;eacute;, pas&amp;oacute; los &amp;uacute;ltimos d&amp;iacute;as de &lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;1892 en Valencia, en un viaje de inc&amp;oacute;gnito No acept&amp;oacute; recibir a las autoridades y se dedic&amp;oacute; a paseos solitarios, visitas tur&amp;iacute;sticas y compras de objetos t&amp;iacute;picos&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;barhead-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;barhead-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;F. P. PUCHE/&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;description-SA&quot; id=&quot;story-localidad&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;pbox-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;p-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;Tres d&amp;iacute;as y medio fue cuanto pudo permanecer en Valencia la emperatriz Elizabeth, la Sissi casada con el emperador Francisco Jos&amp;eacute; de Austria-Hungr&amp;iacute;a, durante una extra&amp;ntilde;a estancia de inc&amp;oacute;gnito como turista en Valencia en los &amp;uacute;ltimos d&amp;iacute;as del a&amp;ntilde;o 1892. Inquieta, silenciosa, la popular Sissi, la bella Sissi de las pel&amp;iacute;culas edulcoradas, parti&amp;oacute; de Valencia muy pronto. Aunque tuvo tiempo de visitar la ciudad hist&amp;oacute;rica, hacer muchas compras , viajar en el tren de vapor que los valencianos llamaban &amp;ldquo;El Ravachol&amp;rdquo; y dar largos paseos solitarios por el puerto. Su obsesi&amp;oacute;n solo era una: pasar inadvertida, ocultar su fama de emperatriz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            No es posible pasar desapercibido cuando uno llega a un puerto como el de Valencia, que en el lejano diciembre de 1892 estaba sensiblemente destartalado, a bordo de un yate imperial de tres m&amp;aacute;stiles y dos chimeneas, con potentes ruedas de paletas, bastante m&amp;aacute;s grande y poderoso que el que hab&amp;iacute;a tra&amp;iacute;do a&amp;ntilde;os atr&amp;aacute;s a la reina Isabel II a Valencia. El &amp;ldquo;Miramar&amp;rdquo; era un buque de la Marina imperial austro-h&amp;uacute;ngara, con base en Trieste, que cumpl&amp;iacute;a la misi&amp;oacute;n de llevar a la emperatriz Sissi en un constante deambular por el Mediterr&amp;aacute;neo y el Atl&amp;aacute;ntico. Ciento sesenta y siete tripulantes atend&amp;iacute;an los menores deseos de una dama llena de caprichos y rarezas, capaz de hacerse atar al m&amp;aacute;stil en medio de una tormenta cuanto el buque segu&amp;iacute;a, en las inmediaciones de la isla de Corf&amp;uacute;, la misma singladura que Ulises hab&amp;iacute;a hecho en su Odisea.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            LAS PROVINCIAS, el 28 de diciembre de 1892, llevaba en portada una informaci&amp;oacute;n sobre la estancia de la emperatriz en Mallorca. Probablemente ya se sab&amp;iacute;a en la redacci&amp;oacute;n que la famosa Sissi llegaba ese d&amp;iacute;a a Valencia. A las ocho y media de la ma&amp;ntilde;ana del D&amp;iacute;a de los Inocentes, el enorme buque, comandado por el capit&amp;aacute;n Wathel, ech&amp;oacute; el ancla en medio de la d&amp;aacute;rsena que hoy es de la America&amp;acute;s Cup, la &amp;uacute;nica instalaci&amp;oacute;n disponible cuando se estaban construyendo todav&amp;iacute;a, con obra fija, los muelles de la Aduana, donde actualmente est&amp;aacute;n las bases de Luna Rossa y BMW Oracle.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            La redacci&amp;oacute;n del peri&amp;oacute;dico tuvo buen cuidado de respetar una cl&amp;aacute;usula informativa b&amp;aacute;sica: la visita era privada y de inc&amp;oacute;gnito. No se le daba, pues, tratamiento oficial, lo que no quiere decir que no se le dieran a los lectores todos los detalles posibles. As&amp;iacute; sabemos que la emperatriz Sissi visit&amp;oacute; por la ma&amp;ntilde;ana la Fonda de Espa&amp;ntilde;a, en la plaza de Castelar, que vio varias habitaciones pero no tom&amp;oacute; ninguna, que pidi&amp;oacute; un int&amp;eacute;rprete en el hotel y que en su compa&amp;ntilde;&amp;iacute;a visit&amp;oacute; la ciudad. Recorri&amp;oacute; la calle de San Vicente, la plaza de la Reina y la calle de Zaragoza; visit&amp;oacute; la Catedral, la bas&amp;iacute;lica de la Virgen y tambi&amp;eacute;n la Lonja. Y conoci&amp;oacute; por fuerza el bullicioso mercado callejero situado delante del edificio g&amp;oacute;tico. Visit&amp;oacute; tambi&amp;eacute;n la Aduana (hoy Tribunal Superior de Justicia y entonces F&amp;aacute;brica de Tabacos) y los contiguos jardines de la Glorieta. Como estaba muy cerca, recorri&amp;oacute; la Feria de Navidad instalada en el Llano del Remedio, hoy avenida de Navarro Reverter. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Los comerciantes quieren ser nombrados&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            En el peri&amp;oacute;dico del 30 de diciembre, LAS PROVINCIAS informa que la emperatriz Sissi hab&amp;iacute;a sido vista paseando por los muelles, por entonces nada rom&amp;aacute;nticos ya que estaban llenos de bloques para las obras. Despu&amp;eacute;s tom&amp;oacute; el tranv&amp;iacute;a de vapor, el popular &amp;ldquo;Ravachol&amp;rdquo;, acompa&amp;ntilde;ada siempre de un joven y una dama, y lleg&amp;oacute; hasta el edificio de la Audiencia, que era el actual Palacio de la Generalitat, en la calle de Caballeros. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            M&amp;aacute;s tarde hizo unas compras. Sin identificarse, ocultando incluso el rostro, con la mayor discreci&amp;oacute;n. Cuando el diario inform&amp;oacute; que hab&amp;iacute;a estado en una Plater&amp;iacute;a de la zona de la plaza Lope de Vega, en la que hab&amp;iacute;a gastado 200 pesetas en los collares y agujas de mo&amp;ntilde;o t&amp;iacute;picos de las labradoras; cuando anot&amp;oacute; nuestro redactor que hab&amp;iacute;a estado en la f&amp;aacute;brica La Ceramo comprando cer&amp;aacute;micas de reflejo dorado, el director recibi&amp;oacute; de inmediato los recados de otras tiendas que tambi&amp;eacute;n hab&amp;iacute;an contado con su presencia y quer&amp;iacute;an salir nombradas en los papeles. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Al d&amp;iacute;a siguiente, con corteses explicaciones, LAS PROVINCIAS dijo que informaba de lo que sab&amp;iacute;a; y que ahora pod&amp;iacute;a a&amp;ntilde;adir que Sissi hab&amp;iacute;a comprado tambi&amp;eacute;n una manta t&amp;iacute;pica de labrador, que hab&amp;iacute;a adquirido cer&amp;aacute;micas de Ros y Urgell, que se la hab&amp;iacute;a visto en el conocido Bazar de Janini y que hab&amp;iacute;a querido ver el Gigant&amp;oacute;n de Arruche, en la calle Lope de Vega, el popular reclamo comercial de una tienda de aquella Valencia anta&amp;ntilde;ona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            En el coche de Domenech&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Al regresar el d&amp;iacute;a 29 de diciembre el puerto a bordo del siempre humeante y nada limpio Ravachol, el director de la Compa&amp;ntilde;&amp;iacute;a de Tranv&amp;iacute;as, Federico Domenech, miembro de la familia propietaria de nuestro peri&amp;oacute;dico, ofreci&amp;oacute; a la emperatriz Sissi su propio coche. Le estaba esperando en la subida del puente del Mar, que entonces no ten&amp;iacute;a escalones sino una rampa donde el trenecillo sol&amp;iacute;a jadear lentamente. En realidad ese fue el &amp;uacute;nico contacto cort&amp;eacute;s y semioficial que la ilustre dama tuvo en Valencia: porque acept&amp;oacute; la invitaci&amp;oacute;n y con sus acompa&amp;ntilde;antes se dej&amp;oacute; llevar hasta la Escala Real del puerto en el coche del se&amp;ntilde;or Domenech.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            El 30 de diciembre hizo mal tiempo y Sissi no baj&amp;oacute; a tierra por la ma&amp;ntilde;ana. El peri&amp;oacute;dico LAS PROVINCIAS inform&amp;oacute; de lo que se sab&amp;iacute;a: de la discreta vigilancia que el gobernador hab&amp;iacute;a mandado poner en el muelle de Poniente, de la llegada del corresponsal del diario &amp;ldquo;Zeitung&amp;rdquo; de Viena y de los frustrados intentos de las autoridades por presentar sus respetos a la ilustre se&amp;ntilde;ora, que segu&amp;iacute;an rechazando los ayudantes en funci&amp;oacute;n del car&amp;aacute;cter inc&amp;oacute;gnito de la turn&amp;eacute; imperial. Solo el c&amp;oacute;nsul del imperio Austro-H&amp;uacute;ngaro pudo subir a bordo del &amp;ldquo;Miramar&amp;rdquo; a presentar sus respetos y cortes&amp;iacute;as.&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;grouphead-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;overhead-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-antetitulo&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;Valencia&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;headline-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-titulo&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;Una mujer amargada y huidiza&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;subhead-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-subtitulo&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;barhead-SA&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;ln-SA&quot; id=&quot;story-entradilla&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;author-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;name-SA&quot; id=&quot;story-autor&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;description-SA&quot; id=&quot;story-localidad&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;pbox-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;div class=&quot;p-SA&quot; align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Comic Sans MS&quot; color=&quot;#000080&quot; size=&quot;2&quot;&gt;La emperatriz Sissi, en 1892, ten&amp;iacute;a 55 a&amp;ntilde;os y ya era v&amp;iacute;ctima de los graves complejos que le acompa&amp;ntilde;aron durante sus &amp;uacute;ltimos a&amp;ntilde;os. A la bella mujer que se cas&amp;oacute; a los 17 a&amp;ntilde;os con el emperador Francisco Jos&amp;eacute;, le obsesionaba ahora envejecer y engordar. Se tapaba el rostro con abanicos y velos; y ten&amp;iacute;a duros ataques de bulimia y anorexia. Pasaba d&amp;iacute;as tomando leche y agrio kefir; se somet&amp;iacute;a a torturadoras dietas y a sesiones de gimnasia sueca que agotaban su cuerpo delgado. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Sissi parti&amp;oacute; del puerto de Valencia, a bordo del &amp;ldquo;Miramar&amp;rdquo;, a las tres de la tarde de un 31 de diciembre de 1892. Una noche tan se&amp;ntilde;alada como la de Nochevieja, destinada a estar rodeado de amigos y familiares, la emple&amp;oacute; en la solitaria singladura marina entre Valencia y Alicante, ciudad a la que lleg&amp;oacute; a primeras horas del 1 de enero del a&amp;ntilde;o 1893. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;            Antes de seis a&amp;ntilde;os, el 10 de septiembre de 1898, la emperatriz Elizabeth fue asesinada en Ginebra. Paseaba por la orilla del lago Leman con su inseparable amiga Irma, cuando un anarquista italiano, Luigi Luchenni, de 25 a&amp;ntilde;os, le clav&amp;oacute; un estilete en el coraz&amp;oacute;n. Los escoltas no pudieron evitar el atentado, y Sissi falleci&amp;oacute; en pocos minutos. &lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;            &lt;/td&gt;&lt;br /&gt;        &lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;    &lt;/tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;/table&gt;</summary>    </entry></feed>
