Si mal no recorde, en l'anterior articul, mos quedarem en Felip III, i en com en 1620, Barcelona encara no contava en una moneda que tinguera la seua ansiada quatribarrada. Puix be, continuem.

En 1623 el Rei Felip IV acunyava en Valencia el dihuite, resulta molt curios, que encara en este any, el Rei de les espanyes acunyara en l'inscripcio PHILIPPVS IIII DEI GRACIAVALENCIA.
Aci vos deixe un atre diuite de 1645 en la cara se veu mes mal, pero l'escut esta un poc mes conservat.

Mentres en Catalunya seguien acunyant-se els Croats, els Rei de les Espanyes acunyava igual que el seu antecessor. I com no tenia titul per a la cara, simplement escrivia en l'ambers BARCINO CIVI i la data.
Per cert, l'escut en forma enbaldosada, mostra la creu de Sant Jordi (quadro 1,3) i una estranya tribarrada (quadro 1,4) si observem de nou l'escut del dihuite valencià, apareix en el seu escut una tribarrada.
Es curios, que fins al 1616 no apareguen en les monedes, i sobre tot, que encara en este sigle, siguen soles tres, i acompanyades de la creu de Sant Jordi.
Me resulta un poc estrany estes tres barres, puix no accepten un final en groc, si no que el seu final sempre seria roig, tot lo contrari que en el cas valencià.

Poc despres, Carles II l'ultim de la casa Austria, tambe acunyava la seua moneda en Valencia. Es estrany, pero l'ultim Austria, recuperà l'escut bibarrat, i ademes, li retornà la doble L en senyal de llealtat. En este escut datat en 1695 es podria llegir en la cara, alrededor de la creu de Jerusalem CAROLUS D G HISPAN, i en l'anvers, rodejant l'escut del nostre Regne ET VALENCIA REX. O siga Rei d'Espanya i de Valencia.
En canvi en el real molinillo (un nom curios) seguix ficant la tribarrada.
Per cert, este està datat en 1683 i en la creu du inscrit VALENTIAE MAIORCA RVM, i en la cara CAROLUS II DEI GRATIA REX, pot ser el principi de la tradicio de donar gracies a Deu en les monedes per ser cap de l'estat espanyol.

Pero, ¿com seria la moneda en la Barcelona de Carles III? Puix com en el cas de Valencia, la moneda catalana recupera la simbologia antiga, i com sempre retorna a la seua creu de Santa Eulalia. Un renaiximent en temps en que els catalans no renunciaven a la seua historia. En la cara CARLO II D G HISPA REX. En l'anvers, BARCINO CIVI 1674.

Se que havia dit que no mostraria cap moneda que no foren soles catalanes i valencianes, pero no podia deixar passar una moneda que demostra de forma contundent, que la verdadera posseïdora de la quatribarrada era i es Arago.
Fixeu-vos si no en esta moneda de quatre escuts de Mallorca, en la cara CAROLUS II R ARAGON 1670, i en l'anvers, MAIORCA RV CATOLICUS. pero fixeu-vos en lo mes curios, apart de ser Rei d'Arago, no de la confederacio Catalano-Aragonesa, du dibuixat, l'escut d'Arago en les quatre barres, i acabades en groc.
Me resulta curios, com se pareixen els escuts d'esta moneda Mallorquina i la Catalana de Felip IV.
Yo heu tinc clar, dos territoris de la Corona Aragonesa.

I al morir Carles II sense descendencia, començaren a entrar els nous pretenents Carles d'Anjou i Felip V. Els dos acunyaren monedes ans del 1707 per a pagar a les seues tropes. Pero ¿com heu feren?

L'archiduc Carles acunyava les seues monedes a la forma antiga, pero en les dos L de doble legal, aixina el dihuite, continuava mantenint la seua forma, continuava lluint la seua corona, i les seues barres.

Pero ¿que passava mentres tant en Barcelona?
¿com es possible? en lo lleal que era Barcelona, i el la tradicio historica que posseïa, ¿com podia este home deixar a Barcelona sense escut? si en Valencia acunyava les monedes en 1706 mantenint l'escut, ¿per que en Barcelona acunya les monedes en l'escut d'Espanya?
Crec que no mos han contat tot sobre Almansa...

Pero es que inclus Felip V va fer tambe el seu aparat de monedes.

Unes per al Regne, mostrant el seu bassalage a Valencia, era el 1707, ya tot estava perdut, Valencia era desposseïda dels seus furs, i deixava aixina de ser un Regne independent per a passar a formar part per dret de conquista a la Corona Castellana.
Uns anys despres en el 1719, el nou Rei mos obsequiava en una moneda a la que li deixava vore en un raconet el nostre Rat penat, tot un detall despres d'haver-mos abolit els furs i les nostres llivertats com a Regne.

Pero tambe ne va fer en Barcelona, a on els seus croats, seguien seent com en atres temps. Igual, la verdadera historia respecte a Alamansa mos deixa un buit en esta historia.Mireu, com si no, el propi Rei acunyava les seues monedes en 1709 en Barcelona.

Per cert, m'he trobat en una web una cosa mes que curiosa, resulta que en 1720 s'acunyava una moneda en espanya, i en el seu lateral apareixia una lletra B.
Resulta, que esta moneda ha segut otorgada per error a Barcelona, pero la falta de monedes similars en esta capital, i la presencia d'inclus moles en Burgos, recordem que era una ciutat pou mes important que la Comtal, la fan propia de la que va ser inclus capital del Regne de Castella.
Poriem estar parlant d'un error, de no ser que en moltes pagines apareix com a moneda Catalana, i despres el nom de l'image diu lo contrari.

Pero en1811, el rei Fernando VII, acunya en Barcelona una curiosa moneda, en la que apareix la quatribarrada aragonesa cononada en corona de princip, i l'inscripcio CATHAL. PRINCIP.


Uns any mes tart, el mateix Rei, acunya tambe la seua moneda en Valencia. En ella l'escut Real del Regne, en les barres d'Arago, clar, i una inscripcio, curiosa.
VAL. SITIADA POR LOS ENEMIGOS DE LA LIBERTAD.
Per cert, Marquesat, te recomane que ans de criticar esta moneda repasses este archiu de la Wiky i faces gran la foto de la moneda. Es un consell d'amic.


I aci deixem este articul, recordant, com no, les monedes acunyades explicitament per a la nostra Seu.











Ah, per cert, recordem que Valencia ya acunyava monedes en l'epoca romana, i es que Valencia sempre ha segut gran, pese a qui pese.

Adlerta, aci te deixe les monedes i la banya de l'abundancia espere que t'agraden germa.



Crec