Jueves, 21 de diciembre de 2006
Publicado por La_Seu @ 10:44
Comentarios (0)  | Enviar
El ?Quatrecents?, segle de prosperitat en el regne
Per
Jos? Vicente G?mez Bayarri (Dr. en Historia)

La majoria de l?historiografia valenciana coincidix en presentar el ?Quatrecents? com un segle de prosperitat i esplendor de la ciutat i Regne de Valencia. La ciutat de Valencia es convertir? en un dels grans centres mercantils i una de les principals capitals, en el concert economic, politic i cultural de l?Occident Europeu.

El "Cap i casal del regne" disposar? d?una organisacio politica dinamica, una gran activitat cultural i creativa, i presenta una image d?urbs on s?erigixen numeroses edificacions, de caracter public o privat, que adornaven els seus carrers i ens proporcionaven una idea d?una ciutat arquetip europea. Una metropoli que va conseguir un alt grau d?autonomia i autoconsciencia que rivalisava en Genova, Florencia, Venecia, Napols, Bruges, Nuremberg o L?beck i que les seues abundants places estaven plenes de vida. Es construien edificis publics, palaus, hospitals i numerosos convents en l?interior del perimetre urba de la ciutat, i les seues portes d?acces eren orgull i simbol de l?unio entre els ciutadans i la seua ciutat.

En la vida ciutadana de la "urbs" participaven, activament, les institucions publiques i gremials, donant gran real? a les celebracions de festivitats, en extraordinaris cerimonials i rituals, com els que tingueren lloc en les entronisacions o visites de reis o en motiu de la canonisacio del pare Vicent Ferrer en 1456.

En la primera mitat del segle XV es crea un nou marc que favori les visites d?estrangers i l?afluencia d?idees. Valencia era una ciutat de intens comer? i punt neuralgic de rutes internacionals. Es va erigir en centre financer on afluien capitals de Barcelona, Sevilla, Napols, Venecia, i s?establiren relacions comercials en Avinyo, Li?, Genova, Florencia, Bruges i atres ciutats importants.

El Regne de Valencia viu un periodo de plenitut mentres Occident passa per una fase de relativa recessio general. L?estabilitat en el camp i les noves energies impulsades per les activitats artesanals i industrials, el florent comer? i l?existencia d?una moneda forta son factors que definixen la prosperitat de la Valencia del "Quatrecents".

A lo llarc d?esta centuria es configura i consolida una societat bigarrada, en exigencies i necessitats diverses, que exigia una perfecta organisacio de govern i de l?administracio de la "cosa publica". L?estructuracio de funcions, en designacio o eleccio de carrecs i funcionaris, marcaren un periodo de madurea de les institucions valencianes. L?analisis de l?organisacio dels carrecs donen testimoni de l?esplendor i importancia de Valencia en el transit de l?Edat Mija a la Moderna.

Valencia assumix l?hegemonia en els aspectes demografics, socioeconomics, culturals, etc. Les institucions politiques alcan?aren un alt grau de madurea, i es un fet, inq?estionable, la consolidacio de la seua personalitat juridica i lling?istica. Este context significa la reafirmacio del particularisme de la personalitat valenciana.

El desenroll del Regne de Valencia es manifestar? en tots els ordens de la vida ciutadana. La menestralia impulsar? el comer?, l?incipient mercantilisme creixer? notablement, l?economia travessar? un periodo prosper i la banca privada invertir? en els mes diversos negocis. La poblacio creixer? i el gust per la cultura i noves formes de vida presidiran moltes activitats socials.

Gran pes de la societat valenciana del segle XV recaia en els comerciants burguesos, que despres d?haver-se enriquit en l?eixercici de la seua activitat, aspiraven a entroncar en la noblea local i conseguir els mateixos privilegis reals que posseien els que tenien la condicio de nobles. Algunes de les seues reivindicacions es van vore materialisades quan el monarca Alfons el Magnanim, el 15 de mar? de 1421, otorgava la condicio de cavallers a tots els ciutadans honrats, doctors i llicenciats, jurisperits, i als ciutadans que hagueren eixercit o eixerciren d?ara endavant els oficis de justicia criminal o civil, jurats o musta?af. Poc despres, l?escritor, Jaume Roig, que fon mege de cambra de la reina Maria, dona del rei Alfons el Magnanim i "conseller" de la ciutat de Valencia l?any 1456 satirisava en la seua famosa obra Lo libre de les dones o Spill les distintes classes socials. En el dit text novelistic redactat en vers s?expon una visio dels grups socials representats i reglamentats des dels Furs. Lo libre de les dones, e de concells donarts per Mossen Jaume Roig, a son nebot En Balthasar Bou senyor de Callosa ve a representar una lloa a l?ascens de la classe social burguesa que junt en els cavallers ostentaran el poder politic i s?havien constituit en classe dominant. En estrats inferiors estava la classe treballadora: "escuders", "cuiners", "cambrers", "lanterners", "pagesos", "jueus", etc. i en escalo inferior la numerosa classe somesa, composta per "esclaus", "alemanys", "sarra?ns", "negres", etc. En sintesis, l?obra suposa el rebuig del codi cavalleresc i una aposta per la praxis de la vida burguesa.

La ciutat i Regne voran estructurades les classes socials de finals del "Medioevo" i del Renaiximent. L?aument d?habitants, sobretot en la ciutat de Valencia -no aixi en atres poblacions- origin? l?eixamplament del recinte urba i la creacio de nous nuclis de poblacio.

La riquea natural de part de les terres valencianes, la benignitat del clima, l?instalacio d?industries menestrals, el dinamic moviment mercantil, el desenrollament de les confraries i gremis i l?impuls del patriciat urba i la noblea al?aren la Valencia foral a un nivell de prestigi no conseguit fins al moment.

La ciutat de Valencia es convertir? en una urbs cosmopolita, oberta a tota classe de visitants, de manifestacions i corrents culturals. Era una gran ciutat no sols en l?ambit peninsular sino tambe de reconegut prestigi en l?ambit europeu. Fon una de les ciutats artesanals, mercantils, financeres mes actives del Mediterrani. D?aixo donen testimoni les institucions publiques, el montant de les transaccions comercials, l?activitat cultural, l?urbanisme, l?art, l?indumentaria i les manifestacions ludiques i recreatives.

La Cardona Vives
Comentarios