Lunes, 18 de diciembre de 2006
Publicado por La_Seu @ 13:39
Comentarios (0)  | Enviar
El pare Fullana va naixer en Benimarfull (Condat de Cocentaina) el 5 de giner de 1871. En la seua terra, en el seu poble, del pit de sa mare va mamar la dol?or de la seua llengua valenciana. La valenciania regalla per tota la seua persona.

Com diu el seu biograf, el pare Agull?:

"L'interes per les persones, pels llocs i per les coses de la terra valenciana omplir? les millors hores de sa vida i del seu treball. Criat en el camp i ocupat en els treballs del camp, des de ben chicotet, li resultar? espontaneu i natural fer comparances de les llavors del camp i servirse del refraner de l'home del camp per a expressar els seus pensaments".

"Fill d'un home senzill i de pares humils, i profes en l'Orde de l'humil Pare Sant Francesc d'Asis, la senzillea i l'humiltat, son signes de la seua identitat. En humiltat i en senzillea es presenta i s'expressa, pero sense que esta humiltat i senzillea foren obstacul al noble orgull en que es dedic? a l'estudi i al conreu de sa llengua materna, que fa vehicul del pensament i de sa expressio, tant en la trona de les iglesies, com en la catedra de l'universitat, com en el carrer, i en la facil i amena conversacio familiar".

Est amor al poble valenci? el dur? a caminar incansablement pels racons mes amagats de la seua terra, particularment de les terres de la provincia d'Alacant, com es pot llegir en les cartes a mossen Alcover, "per a beure en les fonts fresques i cristalines les aig?es pures de la llengua i de la cultura del Reine de Valencia, com ad ell li agradar? nomenar a les seues terres".

El pare Fullana, en la seua obra "Temes pr?ctics per a l'ensenyan?a de la Llengua Valenciana" (1926), en l'agra?ment al patrici Gaeta Huguet, podem palpar el seu amor patri:

"Permitiu que, atra v?lta, vos dedique dos paraules d'agra?ment al posar fi a l'impressi? d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyan?a de n?stra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i r?negament per v?stra grandea de sentiments i per v?stre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes v?ltes engrandida i santificada per aquell est?l d'insignes valencians que ompliren d'honor i gl?ria la seua patria, ixen hu? a la llum estos Temes pr?ctics, per a que s'en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Hist?ria, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme".

En Las Provincias del 14 de novembre de 1971 llegim una frase d'un alumne del pare Fullana que pot resumir l'altruisme i l'amor patri del mestre: "El padre Fullana fue un aut?ntico Quijote que se lo jug? todo por su dama la lengua valenciana" (B. Rubert Candau).

En una carta a mossen Alcover, el pare Fullana mos demostra en quina noblea i amor a Valencia treballava constantment: "li assegure que treballar?, perque treballe per afici? i per amor patri, encara que res obtinga".

Abans de la reforma gramatical del catala de Pompeu Fabra, com diu el pare Agull?, el pare Fullana ya "va saber descobrir que la Llengua Valenciana, de noble estirp romanica, en una gloriosa lliteratura classica, es un ductil vehicul d'expressio de cultura moderna. Per aixo mateix, abans de coneixer a Pompeu Fabra, es va dedicar en tot l'entusiasme de que era capa?, a l'estudi de la llengua valenciana i dels classics valencians, que saberen utilisarla, en sabiduria i propietat, com un mig de promoure la cultura del seu poble".

Inclus els filolecs catalanistes reconeixen els estudis que el pare Fullana va fer sobre la Llengua Valenciana. Manuel Sanchis Guarner dia:

"Cal respetar la mem?ria del pare Fullana perqu? estudi? amorosament la nostra llengua en una ?poca de desorientaci? general". O en paraules de Emili Casanova: "El pare Fullana es fill del seu temps i en eixes coordenades i principis hem d'estudiar-lo. Amor a la llengua i coneixen?a dels principis ling??stics en va tenir".

Sobre la competencia del seu magisteri en Llengua Valenciana resulta molt eloq?ent la carta personal que el catedratic de Paleografia i Diplomatica de l'Universitat de Barcelona, Felip Mateu i Llopis, li va escriure al pare Benjamin Agull?:

"Me pregunta usted concretamente mi parecer sobre la significaci?n del padre Fullana como fil?logo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar ?l la aut?ntica gram?tica popular; porque el P. Fullana era un gram?tico docente: Yo asist?a a sus clases en la Universidad, y no era un fil?logo con ambiciones ni ensoberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correct?simo, con la fon?tica de su comarca, viva, y que trat? de ense?ar la gram?tica a base de la propia lengua y cuanto m?s del lat?n, para entendidos en esta".


El "Centre de Cultura Valenciana" (antic nom de la Real Academia de Cultura Valenciana), despres de la publicacio en 1915 de la "Gramatica Elemental de la Llengua Valenciana" encarreg? per esta entitat i elabor? pel pare Fullana seguint els acorts normatius aprovats per Lo Rat Penat (el "Proy?cte de Normes Ortogr?fiques" redactat tambe pel mateix autor), fa gestions per a que es cree una "Catedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valencia" i pensa que el pare Fullana es l'home mes indicat per a regentarla. Es fan gestions en l'Ajuntament de Valencia, es dirigixen escrits al Rector de l'Universitat i al Ministre d'Instruccio Publica de Madrit.

El resultat de les gestions es lo que li diu el Rector de l'Universitat de Valencia al Director-Deca del Centre de Cultura Valenciana, en l'escrit de 19 de decembre de 1917:

"Tengo el honor de poner a disposici?n del Centro que V.E. tan merecida y dignamente dirige, el aula n.? 7 de esta Universidad, con el fin de que, realizando los deseos expuestos por V.E. en la instancia presentada el d?a 20 de noviembre ?ltimo en este Rectorado, desempe?e el R.P. Fullana la C?tedra de Lengua Valenciana, a la hora que tenga a bien se?alar el Decano de la Facultad de Filosof?a y Letras".

El 27 de giner de 1918 es va celebrar l'acte inaugural d'esta catedra d'Idioma Valenci?. El "Almanaque Las Provincias" (Vol. II, 1905-1926, p. 671) dona rao de la presa de possessio de la catedra:

"El d?a 27 (enero 1918), se verific? en nuestra Universidad Literaria la apertura de la c?tedra de lengua valenciana, a cargo del reverendo P. Luis Fullana, creada por el Centro de Cultura Valenciana. El ilustre fil?logo acudi? a la universidad acompa?ado por una comisi?n de la Facultad de Filosof?a y Letras. Hechas las presentaciones de r?brica, el P. Fullana dio su primera lecci?n en el aula n?mero 7, asistiendo a esta primera clase el se?or rector, gran n?mero de catedr?ticos y alumnos".

En la contestacio del Director del Centre de Cultura Valenciana al Rector de l'Universitat en l'acte d'inauguracio del Curs 1919-1920 li va dir:

"El Centro de Cultura Valenciana experimenta viva satisfacci?n asoci?ndose al solemne acto inaugural del Curso del Instituto de Idiomas, ya que con ello se celebra la consolidaci?n de una obra de cultura, nacida al calor y bajo el patronato de nuestra Universidad. Y su satisfacci?n es tanto m?s intensa cuando que desde el primer momento el Instituto de Idiomas incluy? en el cuadro de sus c?tedras la de Lengua Valenciana, creada por este Centro, identific?ndose de este modo con las aspiraciones del pueblo valenciano y de sus clases m?s cultas, que sienten como uno de sus m?s leg?timos orgullos el contar entre sus tesoros la posesi?n de una lengua propia, enaltecida por eximios escritores".

Desde la fundacio de la Catedra de Llengua Valenciana hasta que la suprimira el Govern de la Dictadura de 1928, van ser molts els alumnes que s'aprofitaren de les seues doctes lli?ons i de la seua eixemplaritat religiosa. En l'apartat anterior d'esta seccio ya ham pogut llegir en quin respecte, agra?ment i veneracio recordava un dels seus alumnes que va arribar a ser catedratic de Paleografia i Diplomatica de l'Universitat de Barcelona, Felip Mateu i Llopis: "el pare Fullana representava l'autentica gramatica popular, era un gramatic docent i no un filolec en ambicions ni ensuperbides posicions doctrinals, sino l'home eixit del camp, que parlava un valenci? correctissim i ensenyava la gramatica a base de la propia llengua i del llati".

Sobre la competencia del magisteri del pare Fullana -com diu el seu biograf, el pare Agull?- es molt eloq?ent el fet que al restablirse les classes de valenci? en l'Universitat de Valencia, l'any 1929, es pensara en ell per a regentar dita catedra, encara que no va aplegar a ocuparla.



Imagen



"El Centre de Cultura Valenciana desijant mostrar la seua gratitut a l'ilustre filolec, R.P. Lluis Fullana Mira, de l'Orde de Sent Francesc, naixcut en Benimarfull, provincia d'Alacant, el 5 de Giner de 1871, per les seues lluminoses explicacions en la Catedra de Llengua Valenciana, instituida per dit Centre en la Universitat de Valencia, li va dedicar el retrato de mes amunt com recort i memoria d'haver segut el primer professor de Llengua Valenciana" (Obra de E. Ginesta, en l'Ajuntament de Valencia).


Catedr?tico de la RAE

El 26 de novembre de 1926, per Real Decret, es mana ampliar, hasta 42, el numero dels Academics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la Real Academia Espanyola els estudis dels atres idiomes espanyols, ademes del castell?.

El sillo representatiu de la Llengua Valenciana devia ocuparlo un nou academic. En la junta ordinaria de la Real Academia Espanyola, del dia 10 de mar? de 1927, van ser elegits els nous academics, conforme al citat Real Decret del 26 de novembre de 1926, quedant elegit el R.P. Lluis Fullana Mira com a representant de la Llengua Valenciana.

La presa oficial de possessio es va celebrar el 11 de novembre de 1928. El Bolet?n de la Real Academia Espa?ola, de decembre de 1928, en "Acuerdos y noticias", va deixar constancia de l'acte:

"Recepci?n del padre fray Luis Fullana, acad?mico electo de la Secci?n Valenciana. Se verific? con toda solemnidad el 11 de Noviembre, presidiendo la junta el excelent?simo se?or Ministro de Instrucci?n P?blica, acompa?ado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma".

"Introducido en el Sal?n y concedida la palabra por el se?or Ministro, empez? el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relaci?n con el castellano y el catal?n y especialmente acerca de la formaci?n de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue o?do con atenci?n por el selecto p?blico que llenaba el sal?n, que aplaudi? el sabio trabajo del acad?mico entrante".

"Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de n?mero don Jos? Alemany, quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos ling??sticos dados al p?blico por el padre Fullana, e insisti? sobre la confusi?n que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catal?n y valenciano, o mejor dicho, absorci?n del segundo por el primero. El p?blico aplaudi? la interesante y aguda respuesta del se?or Alemany; y a continuaci?n el Presidente impuso la medalla acad?mica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compa?eros y amigos".

(El discurs d'ingres del pare Fullana i la contestacio de Josep Alemany es poden descarregar i llegir integrament en l'apartat "Documents")

En l'acte de presa de possessio assistiren distinguides personalitats aixina com nutrides representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'Ontinyent. La Provincia franciscana va celebrar en molta alegria esta exaltacio del seu Provincial M.R.P. Llu?s Fullana. Es celebraren senzills pero sentits actes d'homenage en els convents de Valencia, Ontinyent i en uns atres.

Entre unes atres entitats culturals de Valencia, "Lo Rat Penat" va celebrar una solemne vel?, l'any 1929, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la Real Academia Espanyola.

Una volta establit en Madrit, l'any 1934, el pare Fullana passa les seues vespraes en la Real Academia, dedicat als deures que l'impon la seua condicio d'academic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.


Reconocimientos

Ademes de ser nomenat en 1915 Director Honorari del Centre de Cultura Valenciana, de ser asignat en 1918 Catedratic de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valencia, i elegit en 1927 Academic en representacio de la llengua valenciana en la Real Academia Espanyola, el pare Fullana va ser membre reconegut d'atres entitats.

En 1928, baix el patrocini de l'Universitat de Valencia, es va constituir l'Associacio Amigos de Luis Vives a fi de difondre l'esperit de Vives en l'Universitat i unes atres entitats culturals de Valencia, siguent el pare Fullana un dels primers membres d'esta societat.

Pels primers anys de la posguerra civil espanyola, el pare Fullana va ser nomenat President de la Asociaci?n Cardenal Benlloch i de la Agrupaci?n Mariano Benlliure.

En 1943, els franciscans d'Espanya fundaren Verdad y Vida, revista trimestral d'investigacio cientifica, teologica i d'alta cultura. El pare Fullana es nomenat colaboraor d'ella, fent les seues aportacions. Tambe va ser corresponsal-colaboraor de l'atra revista franciscana, Archivo Hispano-Americano, en la qual va publicar alguns articuls de caracter historic.

En l'any 1971, en motiu del centenari del naiximent de l'ilustre filolec valencianiste, el seu discipul pare Bernardi Rubert va publicar en Las Provincias (14 de novembre), una sentida i fervorosa commemoracio titul? Centenario de un valenciano ilustre, M.R.P. Luis Fullana, O.F.M.

L'any 1973, la Seccio de Filologia de l'Institut d'Estudis Alacantins, de l'Excma. Diputacio Provincial d'Alacant va llan?ar la proclama de reivindicacio del merits del sabi filolec i acreditat historiaor convocant un concurs lliterari en el titul Vida y Obra del Escritor Luis Fullana, donant ocasio a la primera biografia del pare Fullana feta pel pare Benjamin Agull? al qual seguim en la redaccio dels presents continguts sobre el pare Fullana i que tant agra?m la seua dedicacio a donarmos llum sobre la vida i obra del sempre admirat filolec valenci?. Esta primera biografia del pare Fullana feta pel pare Agull? va ser la primera escrita hasta el moment, reeditantse en 1991 en el patrocini de l'Ajuntament de Benimarfull, i traduintse al valenci? en 1993 per Emili Miedes en una ajuda de l'Ajuntament de Valencia.

Al complirse els 75 anys de la Catedra de valenci? en l'Universitat de Valencia, l'any 1993, la Real Academia de Cultura Valenciana va honrar la memoria del professor pare Fullana en un acte public, en el Palau de la Musica, el dia 3 de mar? de dit any, "Dia de la Llengua i de la Cultura Valenciana", en el qual encarregaren al pare Agull? un parlament alusiu al fet.

Com les entitats culturals tambe algunes poblacions, per mig de les seues Corporacions Municipals, ofrenaren al pare Fullana els seus honors, en vida i despres de mort, fent memoria d'ell i premiant els seus merits.

La primera poblacio va ser la Vila de Cocentaina. El 21 de juliol de 1920 va nomenar al pare Fullana "Fill Adoptiu" de la Vila.

L'Ajuntament del poble natal del R.P. Lluis Fullana Mira, Benimarfull, el 11 de juny de 1922 es desborda en elogis i lloances al seu preclar fill, acordant dedicarli un carrer.

Cocentaina, novament, el 20 d'abril de 1927 pren l'acort de rotular un carrer en el nom del pare Fullana.

Benimarfull, sentintse orgullos del seu fill, el 22 de maig de 1927 acorda colocar una lapida commemorativa en la casa natalicia del pare Fullana, dedicarli el nou Grup escolar, colocant alli una atra lapida, i declararlo "Fill Predilecte" de la poblacio. En 1988 l'Ajuntament de Benimarfull va colocar una atra lapida en la casa natalicia del pare Fullana en el XL aniversari de la seua mort.

La ciutat de Valencia tambe va fer memoria de l'insigne valenci? en els primer anys despres de la guerra civil dedicantli un carrer.

En 1949 el poble de Rocafort tambe va tindre un recort per al pare Fullana, dedicantli un carrer en la zona residencial en "homenaje del pueblo al sabio fil?logo valenciano, acad?mico de la Real Academia Espa?ola de la Lengua".

En 1965 Ontinyent tambe va acordar dedicarli un carrer al pare Fullana.

Artistes de fama plasmaren al pare Fullana en els seus llen?os o el molejaren en els seus fancs. El pare Agull? destaca, en la biografia que fa d'este eminent filolec valenci?, un bust d'Ignaci Picazo, que es conserva en el Museu Fortuny de Reus; un baix relleu de M. Benlliure; un atre Oli del P. Gil Sendra, O.F.M., que figura en la galeria de Provincials de la Curia provincial dels franciscans de Valencia; un atre Oli de Ferragut, en poder de D?. Guadalupe Navarro Albert. En l'Ajuntament de Valencia, obra de E. Ginesta. un precios retrato del pare Fullana i al peu el seg?ent text:

"El Centre de Cultura Valenciana desijant mostrar la seua gratitut al ilustre filolec, R.P. Llu?s Fullana Mira, de l'Orde de Sent Francesc, naixcut en Benimarfull, provincia d'Alacant, el 5 de giner de 1871, per les seues lluminoses explicacions en la catedra de Llengua Valenciana, instituida per dit Centre en la Universitat de Valencia, li va dedicar este retrato com recort i memoria d'haver segut el primer professor de Llengua Valenciana".

En 1978 es van complir els 50 anys de la presa de possessio del pare Fullana del sillo de la Real Academia Espa?ola, siguent resaltat el fet per la prensa valenciana, especialment Las Provincias. El 12 de novembre el Grup d'Accio Valencianista va celebrar i perpetuar la memoria del pare Fullana colocant un bust fet per Rafel Orellana Sospedra en els "Vivers" o "Jardins del Real", de Valencia. En est acte va participar l'Alcalde de Valencia, Miquel Ram?n Izquierdo i mes de tres mil persones, segons la prensa local.

En 1992 l'Ajuntament de Valencia va acordar denominar com a Biblioteca Llu?s Fullana Mira la Biblioteca Popular ubic? dins de la Biblioteca Municipal de la Pla?a de Maguncia.

En 1996 el Consell Valenci? de Cultura, en motiu de les II Jornadas Culturales de Archivos i C. Documentaci?n, va acunyar una medalla dedic? al pare Fullana, a titul postum, en el seg?ent text en l'anvers: "El Consell Valenci? de Cultura a Llu?s Fullana i Mira, ilustre bibli?filo y donante", siguent recibida, en un acte public, pel Provincial dels franciscans, M.R.P. Raimundo Dom?nguez.


M?s informaci?n en C?TEDRA FULLANA
Comentarios