Mi?rcoles, 13 de diciembre de 2006
Publicado por La_Seu @ 13:33
Comentarios (0)  | Enviar
Per qu? la Senyera coronada ?s la bandera de tots els valencians?

Per
Antoni Atienza

fotos.miarroba.com


Abans de tot, cal recordar que la Senyera ?s una bandera, i que t? un orige migeval. Les banderes migevals eren, sobre tot, instruments de guerra i de poder. Tamb? cal senyalar que fins al segle XV ?i segons moles, fins al XVIII- no existien banderes de ?nacions?, ni de regnes. Les banderes eren derivats dels escuts (escut=senyal=senyera), i els emblemas her?ldics eren privatius de l?aristocr?cia i dels monarques. A soles a partir del segle XIII comenten a apar?ixer emblemes de les ciutats, utilisats sobre tot en sagells.

Imagen

Estatua de la Senyera
en Villarreal

El Regne de Val?ncia no tingu? una repoblaci? r?pida. Durant molt de temps fon un territori de frontera, atacat en freq??ncia pels musulmans des d?Almeria i Granada, i m?s tart, el Magreb. Per a defendre esta frontera, i ofegar les revoltes dels musulmans que habitaven el Regne, es varen organisar mil?cies, grups de ciutadans armats que en cas d?atac, eren avisats per a prendre les armes i lluitar. No eren tropes del Rei, puix el Rei no les pagava, sino milicians, cridats per la seua ciutat, i en armes pr?pies, municipals o dels gremis. Era l?Host, una for?a militar convocada pel Rei, segons la costum feudal, pero no organisada per ell. Per tant, no lluitaven sota els colors del monarca, sino de la ciutat que els mantenia i les proporcionava les armes. La formaci? d?esta milicia es feu durant el regnat de Jaume I, i consta en els Furs de Val?ncia, a on s?establix que els cavallers de la ciutat devien seguir a la Senyera1. A principis del segle XIV, la for?a armada valenciana, de la qual la principal contribuci? era la de la ciutat de Val?ncia, hagu? d?eixir en diverses ocasions per a defendre els drets de la Ciutat i de les Viles Reals, contra els abusos dels nobles. Per privilegi d?Alfons I, la milicia no podia lluitar fora del Regne, i per tant devia de combatre dins de les nostres fronteras: era una for?a defensiva. En eixa ?poca, la Senyera ya era coneguda com ?del Rei e de la Ciutat?.

Figura fonamental per a entendre l?her?ldica valenciana, fon el rei Pere II de Val?ncia ?el Ceremoni?s?. El monarca va reinventar l?hist?ria dels blasons. La bandera barrada, fins a eixe moment, no tenia un numero fixe de barres; el seu orige havia segut obra de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i princip d?Arag?, quan ya tenia abdos tituls. Per tant, hui per hui, l?opini? dels heraldistes m?s prestigiosos ?s que les barres son tant catalanes com aragoneses. Puix be, Pere II va establir que les barres eren l?emblema dels primitius comtes de Barcelona ?quan el de Ram?n Berenguer III era una creu roja en camp blanc-; i per a Arag?, es va ?inventar? un escut blau en una creu blanca. Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien quatre. Zel?s de que cap atra persona ni ciutat llu?ra el seu blas? personal, feu que Val?ncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d?Arag?. D?esta manera naixqu? cap a 1365 la Senyera de Val?ncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne ??perque ?s cap de Regne?-, i l?alian?a entre el monarca i el seu poble. Pero Val?ncia volgu? subrallar que la Senyera era tamb? ?bandera del Rei?, bandera real, i pos? damunt de l?asta l?emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del segle XVI es convertiria en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

En cas d?invasi? del Regne, el punt per a concentrar l?Host devia de ser la ciutat de Val?ncia, el Cap i Casal. Cal meditar que vol dir a?? de ?Cap i Casal?? Per a avisar a pobles i ciutats, s?enviaven mensagers i s?hissava dalt del Portal dels Serrans ?la v?a natural que s?obri cap a Castella- la Senyera, en un ceremonial que an? complicant-se en els anys. I ac? est? la clau del problema. Si la Senyera de Val?ncia, la Senyera custodiada per Val?ncia, encap?alava les tropes de tot el Regne de Val?ncia, ?no seria ll?gic considerar-la bandera del Regne de Val?ncia, en una ?poca, repetim, en la qual no existien ?banderes d?Estats??

La convocatoria d?Host del Regne es feu d?una manera molt clara i documentada durant el regnat de Joan II. Normalment, els monarques de la Corona d?Arag? preferien que els seus regnes i estats, en conte de convocar un eix?rcit que ells no controlaven, redimiren el servici en diners. Pero Joan II es va trobar en dos ocasions, en 1462 i 1476, necessitat de convocar l?Host, i es feu ordenant el propi monarca que les viles reals acodiren en les seues tropes a Val?ncia per a ?seguir la Senyera?. La Senyera va dirigir a les tropes de tot el Regne ?de les viles reals i dels nobles ave?nats en el Cap i Casal o en viles reals- cap als seus objectius, eliminar en els dos cassos les rebelions dels Jaumes d?Arag?, pare i fill, barons d?Aren?s. Tamb? ho feu en 1526, contra els moriscs de la Serra d?Espad?; i en 1650, extraordin?riament, l?Host ixqu? del Regne capturant Tortosa, i bandejant als francessos que ocupaven Catalunya. Deu d?entendre?s que parlem de la Senyera conservada en Val?ncia, puix sabem que existiren atres Senyeres, m?s o menys paregudes a la de Val?ncia, en corona damunt de blau, i en les barres reals, i de les quals encara conservem la de Capdet2. Per tant, documentalment, podem dir que gent de Borriana, de Morella, de Castell?, o de Vila-Real, lluitaren seguint a la Senyera. I si ho feren seguint a les banderes barrades del Rei, ho feren com a mercenaris, com a soldats pagats pel Rei, i no com a h?mens que complien un deure emanat de les lleis i costums de les seues ciutats.

Perque cal recordar que la bandera quatribarrada representava al Rei3, a un poder aut?crata, i la Senyera valenciana, a les Ciutats, illots a on el poder feudal competia en les llibertats forals. ?Per qu? tantes i tantes ciutats del Regne adoptaren escuts pareguts al del Cap i Casal4? ?Per qu? moltes atres l?incorporaren al seu blas?? Si l?escut de Val?ncia ?corona i barres- dona orige a la Senyera ?corona i barres-, ?quina deuria ser, seguint la ll?gica her?ldica, les Senyeres de Castell?, de Vila-Real, d?Alzira, d?Agullent??

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, ?s impossible. Pero no es poden negar les evid?ncies, que postren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadre de Vicent Salvador, que represent? a un soldats valencians del XVII en una Senyera un tant extranya, ni es pot oblidar el quadre de Bernat Ferr?ndiz en les Senyeres presents en una process? del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constant? Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faust? Barber?, de Gaet? Huguet, o d?Eduart Mart?nez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tom?s i Mart?.


Imagen
Comentarios