Viernes, 08 de diciembre de 2006
Publicado por La_Seu @ 17:09
Comentarios (0)  | Enviar
Dos escritors del Segle d?Or

Val?ncia hui

Vaig anotar en certa ocasi? que alguns escritors del Segle d'Or, valenci?, naixcuts en Catalunya, dien escriure en llengua valenciana(era el cas de Bonlabi o Bonllavi, abans Malbech; al que caldria afegir a Amiguet i Eiximenis). Ara quan ve de discutir-se, es dicutix, i es discutir?, sobre el problema de l'unitat de la llengua catalana, que personalment no considere simple q?esti? de noms, ni de consens nominatiu valenci?-catal?, o catal?-valenci?, cadau en sa casa i en sa llengua, germanes pero no filla l'una de l'atra, voldria aportar, a lo manco, dos escritors, valenci? i catal?, que no eren en aquells famosos segles partidaris de la dita unitat.

El valenci? es Antoni Canals, naixcut prop del 1352 (dos anys despr?s que Sant Vicent Ferrer i dominic com ell) en algun lloc del Regne de Val?ncia, en un ample caminar d'estudant i professor: Estudi gramatical en Val?ncia (1369), i Girona (1370), Ll?gica en Palma de Mallorca (1371), Filosof?a Natural en Barcelona (1376); llector en el convent de Santa Caterina de Barcelona (1377); Estudi General de Tlosa (1379); llector de l'Estudi General de Lleida (1387); C?tedra de Teologia de la S?u de Val?ncia (1390, que abans regentava Sant Vicent Ferrer); Mestre de la C?tedra de Teologia creada pel Rei Mart? l'Hum? en el Real Palau de Saragossa (1398); creador d'un Hospital per a pobres i malalts en X?tiva (1401); Predicador General (1403); Visitador dels Convents de Barcelona, Tarragona, Girona i Castell? d'Amp?ries (1406)....La seua mort ocorregu? entre el Capitul de Manresa (8 setembre 1418) i el de Saragossa (1419), en que es don? la not?cia: "in Conventu Valentiae (obiit) Fr. Antonius de Canalibus, Magister el Predicator Generalis". El itinerari, i sa llectura, ?s llarc, pero argumenta positivament el coneiximent dels "roman?os" parlats en cada territori, i l'exactitut de lo que d'immediat documente.

En 1390 el bisbe de Val?ncia, Jaume d'Arag? li va encarregar la traducci? del llat? a la llengua valenciana de l'obra de Valeri M?xim, Dictorum Factorumque Memorabilium cosa que feu abans del primer de decembre de 1395, data de la transmesa als consellers barcelonins. Estem encara en el sigle XIV, no en el XV, i el pr?lec de la traducci? diu textualment, Perque yo, a manament de vostra senyoria, el l?(he) tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l?hagen tret en lengua Cathalana. A?? explica que pensava es tractava de dos lleng?es diferents. Del seu humanisme ya parlarem.

El catal? ?s Onofre Pou, de qui no sabem m?s que lo que diu la portada del seu Thesaurus Puerilis, "Authore Onophrio Povio, Gerundensi, Artium Doctore..Editio secunda ab eodem authore austa, et emendata. Barcinone, Apud Ioannem Paulum Menescal, 1580". Escriu: "En lo present libre se contenen vocables curiosos de moltes y diverses coses, segons parexera en la taula. Esta primer lo vulgar en llengua cathalana, y valenciana, y despu?s lo llat?..." No diu catalana o valenciana, ni tampoc catalana i valenciana. La seua puntuaci? (la coma) ?s clara i separadora, "Cathalana, (sic) y Valenciana, (sic) y despr?s lo llati". No ?s una mateixa llengua sino tres diferents. I qui desije m?s, gojar? llegint paraules, ben nostres: paret, portal, entrada, bodega, estable, hort, capella, llibreria, pastador i forn, cuyna, cambres, graner, terrat, torreta, pardals, ca?a de perdiu ab esparver, frases de comprar i de vendre, alvarans, receptes de fer tinta, sala de menjar, taula, noms dels ossos del cos, robes de vestir, historia dels cucs....etc. Tingam trellat i deixem-nos de roman?os.
Comentarios