S?bado, 02 de diciembre de 2006
Publicado por La_Seu @ 10:51
Comentarios (0)  | Enviar
Saber llegir


Imagen


02.12.06 | 00:26. Archivado en Columnas

Tots els historiadors tenen clar, i sense dubte, que Jaume I, don? als valencians lleis propies, constituint un Regne Independent, patrimoni separat, dins del seu total patrimoni que comprenia atres regnes, comtats, senyorius, etc. Este consens sobre una veritat indiscutible porta ad una conseq??ncia, d?ordinals de cada Rei, segons el seus regnes, i sense ordinals en els comtats.

Per lo que respecta a Val?ncia (parentisar? Arag?), l?orde ?s el seg?ent: Jaume I el Conquistador (en Arag? tambe I), Pere I el Gran (en Arag?, III), Alfons I el Lliberal (en Arag?, III), Jaume II el Just (en Arag? tamb? II), Alfons II el Benigne (en Arag?, IV), Pere II el Cerimoni?s (en Arag?, IV), Joan I el Ca?ador (en Arag? tamb? I), Mart? I l?Hum? (en Arag? tamb? I), Ferran I d?Antequera (en Arag? tamb? I), Alfons III el Magn?nim (en Arag?, V), Joan II (en Arag? tambe II), Ferr?n II el Cat?lic (en Arag? tamb? II)...tots ells Comtes de Barcelona (sense ordinal, i no de Catalunya, encara que foren comtes d?atres comtats catalans).

Pero a?? que ?s ?hist?ric?, s?anuvola si busquem en l?Index de noms, de l??Hist?ria del Pa?s Valenci?? (Volum II, ?De la conquesta a la federaci? hisp?nica?, ed. 62, Barcelona 1989, p?gs. 523 i ss.), que dubte atribuir a la bona fe intelectual dels autors (Batllori, Belenguer, Burns, Ferando, Iradiel, Jos? i Pitarch, L?pez Elum y Rubio Vela). I s?anuvola perque a banda d?ordinalisar als comtes com si foren reis, elimina alguns ordinals valencians.

Aixina podem llegir: Ferran d?Antequera, I de Catalunya i Arag?; Ferran el Cat?lic, II de Catalunya i Arag?; Jaume el Conqueridor, I de Catalunya i Arag?; Joan I de Catalunya i Arag?; Joan II de Catalunya i Arag?; Mart? l?Hum?, I de Catalunya i Arag?; Pere el Cerimoni?s, IV d?Arag? i III de Catalunya; Pere el Gran, III d?Arag? i II de Catalunya.

La confusi? i el dubte van ben servits per als inocents llegidors que arribaran a fer-se el preguntat, ??s que no foren reis de Val?ncia? ?c?m i quan deixaren de ser comtes de Barcelona i passaren a ser reis de Catalunya?.

Les fonts tenen ventajes perennes sobre qualsevols estudis fets sobre elles, perque reprodu?xen els fets en sa purea, deixant que nosatres establim lo que d?elles pot i deu deduir-se. Adem?s les fonts exponen els fets baix una forma que est? m?s prop al seu orige o als seus autors. I la nostra intelig?ncia nom?s pot obrar sa combinaci? qu?mica adequada en el sentit ple de les fonts originals, que estan a on estan i no poden, ni menys deuen adulterar-se. Filippo de Boni, escritor itali?, lluitador per l?emancipaci? italiana en el camp de les esquerres, ho digu? clarament: hi ha que saber llegir. Llegir ?s una cosa i ?saber llegir?, atra diferent.

Lo m?s perill?s ?s ?saber?, pero manipular lo que se llig.

En el cas que ara nos ocupa, el cam? era senzill. Llegir, simplement llegir els documents i prilegis d?aquells temps, els texts de Corts, d?actes de Corts, etc. I si no volen anar a l?arxiu directe, nom?s consultant l?Aureum Opus de Lluis Alany?, o els Furs i Ordinations impresses per Lambert Palmart en 1482, trobaran fins a fartar-se, documents que comencen ?nos...per la gracia de Deu rey d?Arag?, de Valencia...e comte de Barcelona...?. Tingam trellat i deixem-nos de roman?os. ?A defendre la veritat hist?rica!
Comentarios