Martes, 21 de noviembre de 2006
Publicado por La_Seu @ 17:24
Comentarios (1)  | Enviar
La honradez valenciana frente a la vileza catalanista.

DHIVAM, l?honradea valenciana front a la "vilesa" catalanista

Jaume de la Serra

"DHIVAM" o "Diccionari Hist?ric del Idioma Valenci? Modern" (i.s.b.n.: 84-934687-5-4), l'ultim treball en el que ha tingut el gust d'obsequiarmos l'infatigable investigaor i eminent lexicograf valenci? Ricart Garc?a Moya; obra documentativa magistral, font insubstituible i necessaria, d?urgencia, p'a salvaguardar i defendre una llengua Valenciana ferida de gravetat per les despiadaes dentellaes del fascisme idiomatic catalaniste que la mascota del "Institut d'estudis catalans", l?A.V.L., li llan?a continuament a l'idioma Valenci?.

En el DHIVAM trobarem moltes d'eixes paraules genuinament valencianes que sistematica i conscientment son proscrites per la "Academia valenciana de la llengua (catalana)" (AVL-c), torne a repetir, mascota de l?I.E.C. (com socarronament diu Garc?a Moya), que fa lo que li dicta la veu del seu amo putatiu catala. En atres paraules, corrompre i destruir la secular llengua Valenciana proscrivint i censurant formes propies valencianes al mateix temps que les substituix per una rastrera de catalanaes impropies a l'idioma Valenci?.

Davant de la "vilesa" i "pobresa" intelectual dels mercantilistes idolatres de la "unitat del dest? en lo catalan?" - bochins de lo valenci? - Garc?a Moya manifesta tindre grandea, riquea i honradea valenciana i valencianista, inclus en la forma i manera en la que escriu l?aclaridor prolec del seu llibre aon la coherencia en els seus valors valencianistes es fa visible sense quimeres, ni miges tintes normatives.

A continuacio faig cita d'algunes parts del prolec. Son "perles" sense desperdici que mos mostren quina es la ralea d'aquells que mos s'arrimen malicsiosament als valencians fentse passar per "germans". "Germans" si, pero de la Germania nazi hitleriana que entr? a sanc i foc en Checoslovaquia perque "com alli parlaven alem?, eren alemans (germans)". "M?s o manco aixina ser?en els fets: per 1890, en c?rculs protofascistes catalans ah?n Pompeu Fabra era autoritat, els fil?lecs del semanari "L'Aven?" proclamaren quels catalans eren aris, alemans, sinse conexi? en la "ra?a fan?tica, enderrerira" dels espanyols (L'Aven?, abril 1893). En el Wahala germ?nic del "Aven?" pontificava Pompeu Fabra (tragu? la Gram?tiva en 1891), adem?s de Jaume Mass? (que falsificar?a les "Regles d'esquivar vocables" per 1925), y el ide?lec Jaoquim Casas que public? uns "Estudis d'etnogenia catalana", afirmant que: "el ciutad? francfort?s ?s el catal? d'Alemania" (L'Aven?, p.194).

Els fil?lecs de "L'Aven?" proclamaren son parentesc en els antics guerrers carlovingis, diguent quel jurament dels quals se fea en "catal? de l'atra part del Pirineu". Anticipantse a Hitler, llan?aren mensages nazis defenent al superhome de Nietzsche en primera fulla: "Us ensenyo el Superhome. ?s la bona guerra que justifica tota causa". Raere del lema "la lletra am(sic) sang", el grup de ninots carlovingis de "L'Aven?" defen?en la supremac?a de la ra?a aria catalana y sa llengua. Estos companyers de Fabra que proclamaven la "etnogenia" y purea racial de Catalunya foren les columnes del IEC; y foren els que "cientificament" normalisaren el idioma que ara imp?n l'Administraci?." (p. XXXVI)
"...els catalans del XIX...escomen?aren a ferse ilusi? de t?ndrer un imperi nugat per la llengua, ahon el Principat ser?a adorat per atres territoris que no es titular?en ni Principat, ni Reyne, ni res; asoles pa?sos e isles...aixo que pareix un cuento surrealiste eu descriu Corominas en son diccionari...

"Ben aviat, en el curs de la Renaixen?a, es va mostrar una ?til tend?ncia a estereotipar l'?s de Principat, com a contrast dels altres tres pa?sos catalans, i avui es va imposant la saludable provid?ncia de convertir Principat en un veritable nom propi de lloc, tenint en compte que la nostra regi? central no t? cap dret a usurpar als valencians, balears i rossellonesos l'honor d'usar com a propi d'ells, tant com dels altres, el nom insigne de Catalunya, que ha de coronar el front de tota la patria comuna..." (Corominas: DECLLC, ed. "La Caixa", Barcelona, 1995, vol. VI, p. 817).

Gracies fil?lecs catalans, pero podeu guardarvos en cotompel el nom sagrat de Catalunya pera vosatros; no mos aprofita als valencians ni pera torcarmos cert puesto..." (p. XIX)
"La valencianisaci? del catal?.

Este [es] u dels problemes que m?s preocupen als fil?lecs catalans y que m?s en silenci es mant?. En "Summari index" (Perpinyan, 1628), el catedr?tic Andreu Bosc, naixcut en Perpiny?, mostrava preocupaci? per la penetraci? en el catal? dels idiomes de Valencia, Castella y Fran?a. Aix?na, mentres que la Cerdanya y el Rosell? s'influenciaven de la llengua "vehina francesa", per el Sur passava lo mateix en la valenciana: "com es veu tambe en Tortosa, que pren de la valenciana" (p.21). Bosch criticava la influencia del valenci?, del castell? d'Arag? y del franc?s...

Barcelona qued? fora del ?rea de culturisaci? valenciana dasta el sigle XIX, cuant els Mila Fontanals, Marianet Aguil? y els protonazis de "L'Aven?" varen p?ndrer el valenci? clasic com a bot? y model...

...En 1950, els t?taros J. Giner y S. Guarner maquinaven c?m introduir paraules y sintaxis catalana en el valenci?, al ser "actualment estranyes al Pa?s Valenci? com gaire, aviat, de deb?, for?a, un cop, a sota, a sobre, endavant, endarrere, etc." (Guarner: Gram?tica, ed. Barcelona, 1993, XIX). Hui es llenguage que figura en llibres de text y diccionaris de fals valenci? autorisats per la Generalitat y la mascota del IEC, l'AVL ?Y el poble valenci? que fa? Lo de sempre, tremolant, sanc d'horchata, morro en terra y cremant traques y dignitat ?Encara pensa alg? que llengua y pol?tica no acaminen juntes?" (pp. XLI, XLIII)

Aixina acaba Ricart Garc?a Moya el seu prolec, al que yo en tota humiltat i en el permis de l'autor li afegiria: ?I els politics valencians que fan? Perque son estos els que tenen els mijos i el deure de defendre als valencians, el seu patrimoni i la seua llengua propia Valenciana. De manera que son estos politics traidors al poble valenci? que mos governen els verdaderament responsables de tota la precarietat en la que es troba hui en dia nostra benvullguda llengua materna Valenciana.

(NOTA: Les dos ultimes obres de Garc?a Moya, tant el DHIVAM com ?Historias del Idioma Valenciano?, es poden comprar en les llibreries Paris-Valencia, tant ?in situ? com on-line en Paris-Valencia : punchar en ?Consulta? i escriure ?ricart garcia moya? en ?autor?, en acabant ?comprar?)
Comentarios
Publicado por Invitado
Jueves, 06 de marzo de 2008 | 12:50
Pero no et dona vergonya ser tan blavero? Cal tindre un poc de cultura i saber que es la mateixa llengua tan sols dues varietats diferents. A Andalucia tamb? parlen una llengua diferent? Em dona vergonya ser valenciana amb comentaris aix?.